Redacció: Esther Pardo
Portem molts dies tancats a casa amb l’amenaça d’ un virus (en llatí vol dir verí o tòxic) i hem tingut temps de pensar en què per no contagiar-te, la millor manera de fer-ho és quedant-te a casa, igual que fa cent, dos cents o cinc-cents anys. I si no ho hem pensat, ja s’encarreguen tots els mitjans de comunicació d’anar-ho recordant. Si veiéssim venir el virus, no caldria, amb apartar-se una mica o sortint corrent en tindríem prou, però no és el cas i llavors el que passa és que quan sortim al carrer o anem a comprar, imaginem que les persones que se’ns acosten el porten allotjat dins i ens agafa terror a què ens el puguin passar.
La realitat és que el virus és només un tros de proteïna i només pot viure si ho fa dins la cèl·lula d’un ésser viu. Hi ha milers de tipus de virus, molts d’ells viuen a l’aigua del mar a costa dels bacteris i això beneficia la vida dels habitants del mar i també la nostra. També n’hi ha que són inofensius per a nosaltres o que només habiten en els animals i que ni tant sols a ells no els afecten. Això és perquè tots els organismes vius tenen un mecanisme d’autodefensa davant d’aquests intrusos que en diem Sistema Immunitari. Si aquest funciona correctament, crea els anomenats Anticossos, que s’adapten al virus per destruir-lo i quan ja han acabat, recorden la forma que té per si un altre dia aquest mateix vol tornar a viure a expenses del nostre organisme i així el poden destruir amb facilitat abans que no faci massa mal. Per posar un exemple: Tots sabem que si quan érem petits havíem agafat la verola borda (varicel·la) ja no la tornarem a passar mai més.
Sembla mentida que un organisme microscòpic, o més que microscòpic doncs es necessita un microscopi electrònic de molta potència per veure’l, hagi posat el peu al coll a totes les civilitzacions que habitem la Terra independentment de països, sistemes de govern, de religions i del color dels seus habitants. L’ésser humà té por d’allò que no coneix i d’allò que no veu i aquí el COVID19 ha tingut les de guanyar: no el podem veure i no sabem que és i sobre tot, on és. A dia d’avui sembla que és a per tot, tant a les soles de les sabates com sobre una poma o a les galtes del teu fill. Per tant POR!!.
Ara es parla força de la mal dita grip espanyola que va aparèixer acabada la segona guerra mundial, a causa de la qual van morir, no se sap ben bé, entre 50 i 100 milions de persones en tot el món, però de tant en tant, ens hem hagut de preocupar d’altres grips que també han causat la mort de molta gent. Jo recordo la de l’any 1973, que va ser especialment virulenta i quan encara no hi havia la possibilitat d’arribar a la població com ara i no es podien donar les normes higièniques, ens va agafar per sorpresa i a moltes famílies hi va morir algun membre. Fa 6 anys, amb la grip A, que s’esperava terrible, que van sacrificar gran quantitat d’aus per si n’eren les causants, la informació va anar molt millor doncs ja trobàvem cartells i instruccions per a rentar-nos les mans i d’anar en compte amb la higiene, a tots els lloc públics (encara hi ha llocs en què hi son). I al cap i a la fi, aquesta grip tant anunciada i per a la qual també van aconseguir fer-nos POR, va ser un no-res.
El que també va ser un quasi no-res a començament dels anys 70, va ser el brot de còlera morbo (l’últim que hi ha hagut a Espanya) que va arribar a Barcelona l’any 1971. Aquesta és una epidèmia causada per un bacil que contamina l’aigua. Per sort, ja feia temps que s’utilitzaven els antibiòtics per combatre-la i també hi havia vacuna. Van morir quatre persones i quatre-centes van ser ingressades a l’hospital. Eren els últims anys del franquisme i el tractament que en va fer el govern va ser, com sempre acostumen a fer els governs, la negació: aquí no passa res, és algú que ha vingut de fora, està tot controlat, el cas que hi havia ja està donat d’alta, i etc. Fet i fet, va durar uns 3 mesos, es van vacunar moltes persones però la gent tenia POR. Tothom va sortir a comprar impulsivament i a guardar aliments per si de cas. La consigna era: Renta-ho tot, la fruita i verdura que hagis de menjar amb lleixiu.
I aquí ens trobem, amb la sensació que no ens expliquen la veritat, pot ser perquè no la saben o directament perquè creuen que no ens la mereixem.
I aquí ens troben, tancats, i només podem sortir amb permís i amb cronòmetre amb POR de la multa que ens pot caure si desobeïm.
I aquí ens trobem, atemorits pels uniformes que el Gobierno de España ens ensenya cada dia a la “caixa tonta”, volent-nos fer creure que estem en guerra contra un enemic, quan no és veritat.
I aquí ens trobem com si fóssim menors d’edat o incapacitats per saber el que és bo i el que és dolent per a una mateixa. I amb els drets i llibertats restringits cada vegada més. I el que és pitjor, molts dels possibles sotmesos hi estan d’acord.
I aquí ens trobem, esperant a la següent fase que no sabem si serà la segona o primera o la intermèdia. I amb la mascareta posada, tu i la caixera del súper, que et mira amb cara de POR.
I no han après els que manen (o potser no manen tant com creuen i/o diuen) perquè nosaltres els hem triat, que el que cal és educació i no repressió. El que té educació, sap que el que no en té és més susceptible de tenir POR perquè desconeix.
I sabeu que és el millor de tot això? Doncs en primer lloc que li estem donant una treva a la mare Terra i sembla que comença a respirar una mica. L’aire no és tant brut, ni l’aigua del mar tampoc, però no és suficient, per veure-ho clar i solucionar el problema de la contaminació necessitarem una pandèmia cada any els propers anys fins que aprenguem la lliçó. I en segon lloc, que hem tornat als anys cinquanta o seixanta quan els veïns eren també la família i sabíem que els teníem al costat per si de cas.
