A finals de febrer comencen a arribar als mercats, procedents dels camps de l’entorn proper, quasi sempre, els pèsols. Petits tresors de color verd i brillants com bombolles de sabó, que la natura ens ofereix tancats dins beines; més que res perquè ens hi entretinguem i se’ns faci una mica més llarg el moment de poder tastar-los. Sé que en algunes cuines, a vegades, la persona que els pela, els va menjant de un en un mentre va pelant i després el dinar queda minvat.
Els pèsol és un llegum però si parlem de les seves propietats nutricionals, s’assembla més a les verdures. Conté hidrats de carboni i fibra i menys proteïna que els llegums, així com ferro, calci i potassi, també vitamina C, A i betacarontens ( antioxidants) . Però sobre tot hem de destacar la quantitat que conté de vitamines del grup B, que és la que reforça el sistema nerviós. Potser d’aquí ve la dita: “ ser més eixerit que un pèsol”.
També ajuden a regular el colesterol i a millorar la circulació sanguínia perquè tenen propietat vasodilatadores. I també son beneficiosos per a l’aparell digestiu, doncs com que tenen molta fibra, fan de probiòtics millorant la flora intestinal i ajuden en el transit.
Una varietat de pèsol que mengem amb la tavella és el tirabec, també molt agradable de menjar pel gust i la textura. La pesolera fa unes flors molt boniques i delicades
Si no ens n’aprofitem de l’oportunitat de menjar aquestes delícies ara, quan n’és el temps, ens en oblidarem del gust que tenen: molt poc a veure amb el dels que trobem als congeladors dels supermercats.
Les faves pel març que ja hem omplert el plat.
Esther Pardo i Gimeno
