Text: Esther Pardo
Les Cases Barates de Can Tunis van ser construïdes per l’empresa privada Fomento de la Vivienda Popular S.A., i inaugurades al mes de maig de 1929 quan Rius i Taulet era alcalde de Barcelona; després que s’aprovés la “Llei de Cases Barates”, promocionada, entre d’altres per Eduard Aunós, que en aquest cas els va donar el nom a les que es van fer a la Marina (n’hi va haver quatre grups més). Aquest senyor, va ser ministre en temps de la dictadura de Primo de Ribera. Anys més tard, també va ser ministre de justícia del dictador Franco.
Aquest personatge va ser imputat en el sumari instruït pel jutge Baltasar Garzón, per delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la guerra civil espanyola i en els primers anys del règim franquista. Però llavors, ja era mort.
Tot això que us he explicat a mode de pròleg, ve al cas perquè comprengueu els veïns de les Cases Barates quan no en volen sentir parlar de continuar anomenant-se Habitatges Eduard Aunós. No hi estan d’acord amb aquest nom, diuen, -perquè sempre hem estat gent de les cases barates: és el nom que l’identifica i no volem el nom imposat-.
La finalitat de la construcció d’aquest barri, va ser allotjar-hi les persones que vivien a les barraques de Montjuïc, que havien arribat a Barcelona per treballar en la construcció de la Exposició Universal del mateix any 1929.
Diu en Paco Candel en el seu llibre Donde la Ciudad cambia su nombre que en un principi, els carrers de les Cases Barates tenien nom de número, com a Nova York, però després els van canviar per noms de pobles catalans, que alguns dels seus habitants van adaptar a la seva parla:
Ahora los nombres son: Calle Ulldecona, Pinatell…. Tragurà, Riudoms… Ellos, sus moradores, dicen:
Calle Urdecona, calle Pinatey, calle Rudón, etc. Algunas gitanes enturbian más las coses. A la calle Tragurà la llaman Trasgirà: A la calle Ulldecona, Urdecoña…”
Aquest barri el Candel l’explica, el viu i el sent a molts dels seus llibres tot i que sempre hi ha alguna variació en el nom.
En aquest barri dels barris de La Marina, és on els diumenges té lloc el mercat. Actualment, hi venen clients de tot Barcelona i els venedors són gent de fora del barri, però en el seu origen, eren els mateixos botiguers que treien les seves mercaderies a la porta de la botiga per apropar-se a més gent i també s’hi venien els fruits del camp i bestiar. Van ser els inventors de la “Botiga al carrer”, tant de moda actualment.
La festa major de les Cases Barates és al juliol, per la Mare de Déu del Carme. La varen triar els veïns la Verge marinera. L’any 2016, en Salvador Garcia, en Josep Maria Pérez, en Adolf Romagosa van organitzar, junt amb els veïns del barri, la processó de la Verge i la seva barca que no havia vist mai el mar, fins al port. Els artistes Benito Maín, Diego Garcia i Emilio Alcodoi van ser fer-li una barca. Allà la van dur en un catamarà a fer una volta pel tros de mar que toca el barri de La Marina, que anys enrere havia estat tant mariner i ara tant industrialitzat.
La festa major d’enguany va començar divendres i va durar tot el cap de setmana amb tallers, batucada música, molts jocs infantils i campionat de petanca, sense oblidar el concurs de paelles. Hi van assistir les autoritats municipals com el Regidor del Districte.
En Jordi Ortega, president de la AAVV de les cases barates ens explica:
“La Festa ha estat molt satisfactòria, amb molta diversitat i molta música de diferent grups i orígens. Tothom ho ha passat molt bé, sobre tot els nens, que han pogut compartir jocs i diversió entre ells, cosa que no fan habitualment per les activitats diàries. També hem fet un campionat de petanca molt important, doncs, els participants fins i tot han fet una costellada en acabar, cosa que ultrapassa el joc i la competició per fer el que no es pot habitualment, com és ajuntar-se amb els amics per divertir-se. És la segona festa que fem. Un grapat d’amics vam muntar-la i estem molt contents. Preparem activitats que poden atraure la resta de veïns d’altres barris de La Marina.
Quant a la vida del barri, a mitjà termini, tenim en ment rehabilitar-ne el nom i la seva fama. Quan es facin els nous habitatges, hem de treballar perquè les activitats com serveis siguem tant important com perquè qualsevol persona pugui venir a comprar i a utilitzar-los. Aquest any comença la construcció dels nous habitatges i hem pensat que volem ser el centre doncs som els més antics, ja tenim l’experiència i els serveis, El que volem és que els nous veïns s’integrin al nostre barri i s’hi identifiquen, el que no volem que passi és que es faci un barri nou, separat del nostre. Volem que els serveis els integrin a nosaltres, cosa que no els serà difícil perquè som gent molt agradable i atenem molt bé tothom”.
