Xavier Sanz
Amb motiu de la commemoració del dia mundial en la lluita contra l’Alzheimer (21 de setembre), els mitjans de comunicació s’han omplert de dades i estadístiques sobre l’avenç d’aquesta terrible malaltia que afecta a milions de persones d’arreu del món. De forma similar al Càncer o la Sida, els dies internacionals permeten actualitzar l’estat de la qüestió, la situació dels malalts i els avenços de la investigació científica.
Són malalties tremendes que demanden i obtenen recursos públics i també privats, doncs les farmacèutiques són coneixedores del gran mercat que tenen davant seu amb l’extensió d’aquestes malalties arreu del planeta.
Una altra història són les malalties rares, aquelles que afecten a un percentatge molt petit de la població. Per exemple, 5 de cada 100.000 persones; és injust però és ben cert que qui té la desgràcia de contraure una malaltia de les anomenades “rares” o poc freqüents té el doble càstig de la salut i de la industria. La salut perquè, sovint, aquestes malalties no disposen de tractament eficaç; i de la indústria perquè els pocs científics que les investiguen no disposen del suport del sistema farmacèutic que es mou, fonamentalment, per la demanda del mercat. I si són pocs malalts hi ha poc mercat, pensen.
Els recursos són sempre insuficients, però no deixem de banda aquells malalts, aquelles famílies i aquells investigadors que viuen en la solitud d’una malaltia poc coneguda.
