Redacció: Esther Pardo i Gimeno (Naturòpata)
És el nom que se li dona a la utilització medicinal de les plantes. Tradicionalment s’han utilitzat des de l’antiguitat els remeis a base de plantes que van ser el principal o fins i tot l’únic recurs de que disposaven els humans.
Les espècies vegetals que ja utilitzaven els antics egipcis, grecs i romans van passar a formar part de la farmacopea medieval, més tard enriquida per l’arribada dels coneixements del Nou Món. La majoria d’elles i els remeis que se’n feien llavors, es continuen utilitzant avui dia. Però les noves tecnologies permeten prendre les plantes de moltes formes i aprofitar els principis actius que contenen, en diferents preparacions. La major part de plantes remeieres que s’usen son de la família de les herbàcies. Una herba és una planta que no té un tronc llenyós i que es mor al finalitzar l’estació. També s’utilitzen arbustos, diferents parts d’arbres, flors i fruites.
Gran part dels coneixements científics que es tenen sobre las plantes es basen en l’efecte dels seus principis actius, els quals tenen accions diferents a les que s’han comprovat per separat. Moltes de les propietats que se’ls reconeixen a les plantes son fruit de l’empirisme i de l’experiència que s’ha anat transmeten amb la tradició. Hi ha efectes terapèutics però, que no s’han d’atribuir a un principi actiu; dins la planta, hi ha moltes molècules simples i no hi ha bases de coneixement científic sobre com interaccionen amb altres per produir un determinat efecte sobre la persona.
També hi ha factors no químics que poden ser importants en l’efectivitat de la planta: el lloc on ha crescut, l’estació, l’hora en que s’ha recollit etc. Això fa que sovint es vegi la fitoteràpia allunyada dels mètodes científics, doncs les mesures i valoracions no responen als seus cànons.
El que hem de valorar és l’efectivitat i el respecte pels nostre cos, doncs son més inofensives i més d’acord amb la naturalesa que la farmacopea. A las plantes, els principis actius es troben sempre biològicament equilibrats per la presència de substancies complementaries, que es potencien entre sí, de forma que en general no s’acumulen a l’organisme, i els possibles efectes no desitjables son limitats. Tot i que han augmentat els estudis científics de les plantes medicinals, encara es desconeixen molts dels principis actius als quals deuen les extraordinàries qualitats que tenen.
