La Marina canvia la seva tendència de vot

El PSC el perd com al seu feu, i hi guanya Cs

Yohany Limpias – Alba Dominguez 

Ciutadans guanya a La Marina, seguit per ERC i el PSC

A la Marina, Ciutadans aconsegueix ser el partit més votat amb un 30,4% dels vots a les últimes eleccions del Parlament de Catalunya. El partit d’Inés Arrimades s’emporta la victòria, igual que a les eleccions del 27N del 2015, però el nombre de vots creix potencialment, aconseguint 1.550 vots més.

Amb una diferència considerable, ERC és el segon partit més votat amb un 18,9%. El segueix de prop el PSC amb 18,2%. El partit liderat per Iceta perd força, amb un 5,2% menys respecte a les últimes eleccions.

El quart lloc l’ocupa Catalunya en Comú Podem que s’emporta un 11%, seguit de la candidatura de Carles Puigdemont amb un 10,4%. Junts per Catalunya no ha aconseguit ser dels partits més votats al barri de La Marina, en contrast amb el 21N quan es van presentar conjuntament amb ERC creant Junts pel Sí, que va sortir com la tercera força més votada amb un 17,48%.

El Partit Popular i la CUP són els dos partits menys votats, fet que no ha canviat en relació a les eleccions anteriors, però sí que ho ha fet el nombre de vots. El PP treu un 5,4%, un 4,87% menys que a les eleccions del 27N. Amb un 3,2% s’ubica l’últim partit, la CUP, que disminueix gairebé la meitat dels seus vots, passant de 1.112 a 578.

El bloc unionista (Cs, PSC, PP) surt victoriós a La Marina amb un 54%, mentre que l’independentisme (Junts Pel Sí, ERC, CUP) perd amb un 32,5%. Sense tenir en compte a Catalunya en Comú Podem, que segueixen sense posicionar-se a favor de cap dels dos blocs. Respecte a les eleccions del 2015, els unionistes han perdut un 3% i els independentistes han guanyat un 8,21%, tot i que la primera força segueix sent Cs.

Per últim, la dada de participació va ser d’un 78,3%, percentatge que ha crescut un 6,31 més que l’any 2015.

La Marina del Prat Vermell en l’ull de l’anàlisi

Gràfic: Elaboració pròpia. Font dades: Departament d’Estadística de L’Ajuntament de Barcelona
Gràfic: Elaboració pròpia. Font dades: Departament d’Estadística de L’Ajuntament de Barcelona

Veure els detalls dels vots a la Marina del Prat Vermell és interessant perquè la població és petita. Els electors van ser només 863, dels quals van votar 561. A més, és uns dels barris amb uns dels nivells de renda més baixa de tota la ciutat. Així doncs, els resultats són molts gràfics i plantegen moltes preguntes i elements d’anàlisi per intentar comprendre quines van ser les claus del vot.

Els resultats del Prat Vermell son molts gràfics o observats perquè la seva població és petita i perquè és uns dels barris amb menys renda de la ciutat

Ciutadans, igual que ja va passar l’any 2015, torna a guanyar. Però aquesta vegada, seguint la tendència general, ho fa amb més força. S’emporta 223 vots, enfront dels 137 de les últimes eleccions. Per contra, i també seguint la tendència general, el PSC perd 13 vots. Es queda amb 97 vers els 110 que va aconseguir en aquest barri el 2015. Però aguanta a la segona posició.

La sorpresa al Prat Vermell la fa ERC. El 2015 es va quedar desdibuixat dins la candidatura de Junts Pel Sí que va aconseguir 90 vots. Aquesta vegada surt com a la tercera força, amb 84 vots. Per la seva banda, Catalunya en Comú Podem, amb 76 vots, es queda en un quart lloc sumant 10 vots, en comparació al 2015, quan en va aconseguir 66. La candidatura de Puigdemont sedueix a 41 veïns que l’ubiquen a un cinquè lloc. A les últimes posicions, el PP i la CUP. Totes dues també perden vots en relació al 2015. El PP, 22. I la CUP 9.

L’anàlisi pots 21D 

Eleccions 21D 2017 a la Bàscula de La Marina

Les eleccions del 21D, les que més participació han aconseguit a Catalunya des de l’època democràtica (79,04% a Catalunya i 78,3% al barri) deixen un panorama electoral, en l’àmbit local, bastant movedís. Encara que les claus del vot al Parlament no solen ser les mateixes que a l’Ajuntament, els resultats hi influeixin, i aquest últims, dibuixen una campanya molt dura de cara a les municipals en 2019. Doncs els feus es mouen i, contradictòriament ho fan d’esquerra a dreta als barris amb menys renta de la ciutat.

Les eleccions del 21D dibuixen un panorama electoral bastant movedís

És clar que això també demostra fins on la situació actual que ha viscut Catalunya als últims mesos ha posat sobre la taula elements d’identitat que abans, si més no, no eren suficients per a determinar el vot. És ben sabut que la població de la Marina és majoritàriament de gent que va ser nouvinguda. Andalusos, gallecs, murcians, i d’altres llocs, que porten dues i tres generacions arrelades a Catalunya.

Fer un recorregut pel que històricament ha votat aquest territori ajuda una mica. Malgrat que no hi ha dades agrupades per barris (els històrics), fer el del districte, encara que sigui a grans trets, aporta. A les eleccions al Parlament al 1980, CiU (24,7%) i el PSC (24,6%) es van disputar el districte de Sants de forma renyida; però des de 1984 fins a les eleccions de 1995, és a dir, durant quatre eleccions (les de 1988, 1992 pel mig) i 15 anys, CiU va conquerir Sants i s’intueix que molts veïns de la Marina també el van votar, ja que els percentatges que en va aconseguir, van ser elevats.

La situació que ha viscut Catalunya als últims mesos ha posat sobre la taula elements d’identitat que abans no eren suficients per a determinar el vot

No va ser fins al 1999, quan Pasqual Maragall amb un clar lideratge a tota Catalunya, fruit del trampolí del seu mandat com a batlle de Barcelona als Jocs Olímpics, que el PSC va guanyar les eleccions al Parlament. I es va fer també amb el districte tres, Sants-Montjuïc. Era la primera vegada que el PSC aconseguia fer el salt. El 2003 van tornar a guanyar. Però el 2006, malgrat guanyar al districte no va aconseguir desplaçar CiU, que el 2010 i 2012 tornava amb força. La resta és prou coneguda. El 2015, enmig del desgast de tots els partits tradicionals, la coalició electoral Junts Pel Sí (36,7%) va deixar un PSC (12,2%) tocat, tant al districte com en l’àmbit general. Encara no es recupera.

Al panorama local, per a les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona, fer l’exercici de veure els partits més votats al districte de Sants-Montjuïc es fa senzill per al primer lloc. El PSC ha guanyat des de 1979 fins a 2007 de forma clara i contundent. El 2011 va ser la primera vegada a Sants-Montjuïc, que CiU superava el PSC. De fet, guanyava les eleccions a Barcelona.

Eleccions del 21D a la Bàscula.

El segon partit més votat al llarg de la història ha estat fluctuant. Té a veure també amb què Sants-Montjuïc, ha estat uns dels districtes més actius i dinàmics a escala política, fruit de la seva dinàmica industrial, i per tant, obrera. Va ser dins les seves fronteres on es va fundar ERC, CCOO i la CNT.

Això explica, en part, la disputa electoral al segon lloc dels partits més votats, a vegades, dins del mateix espai esquerrà. El 1979, a les primeres eleccions, el PSUC (22,5%) va secundar al PSC (37,3%). Però des del 1983 fins a 2007 el districte va votar CiU com a segona força. El 2011, per poc, però va guanyar. El 2015 naixia i guanyava tant el PSC com a CiU, Barcelona en Comú. Ada Colau irrompia imposant el seu lideratge.

Bé, fer aquest repàs és útil perquè estem a no res de les pròximes eleccions municipals, i d’ara endavant, tot el que es digui o es faci a la política municipal hi tindrà a veure. Convé assimilar-ho, i no perdre de vista el nou mapa electoral que ha dibuixat aquesta última elecció. Tots els partits s’hi juguen molt. Uns, seguir sent decisius com el PSC, que ara té competidors a totes dues bandes i, com es veu als gràfics, perd els seus feus. La Marina n’és només un exemple. El PDeCAT, que com hem vist, ha estat durant molt de temps el segon partit més votat de la ciutat, encara no ha resolt la seva disputa interna, i tampoc té una cara visible a l’Ajuntament, fora de Xavier Trias.

Encara que hi ha molt d’esgotament, la batalla electoral continua.

D’altra banda, les enquestes vaticinen una pujada d’ERC a Barcelona, però resta veure si el seu candidat serà capaç de vèncer la dialèctica dels comuns. Aquests últims, tampoc han tingut un bon resultat electoral i la polarització de l’independentisme, potser encara els hi juga en contra. Ciutadans té com el seu principal desafiament fer-se amb alguna administració local. A Catalunya no tenen cap alcaldia. Sense govern local es fa difícil vendre la utilitat del seu projecte. Ho saben molt bé, i com han fet amb aquestes eleccions, apostaran amb tots els seus recursos per aconseguir Barcelona. El color del mapa de la ciutat en aquesta elecció els anima i comencen a fer càbales.

Doncs així, el canvi de tendència de vot, tant a la Marina com a altres barris de la ciutat, si bé és cert que té molt a veure amb la conjuntura específica de l’independentisme a Catalunya, podria convertir-se en el principi del dibuix d’un nou mapa electoral que veurem si és capaç de consolidar-se. La batalla electoral està servida, i encara que a Barcelona hi ha molt d’esgotament, la disputa encara continuarà.

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada