Les organitzacions veïnals de la Marina plantegen la necessitat de canvis

24

A només un mes de les eleccions municipals i en una conjuntura en què sembla que el tauler polític tradicional d’Espanya comença a canviar, moltes són les veus que parlen de la fi del bipartidisme, (propi d’Espanya, encara que no de Catalunya) i d’una nova configuració política. La veritat és que si les eleccions a Andalusia, salvant la particularitat d’aquest territori, marquen una tendència o almenys permeten albirar per on poden anar les eleccions municipals, autonòmiques i generals, resulta que com a mínim, hi haurà la irrupció de nous partits polítics a l’exercici del poder al llarg i ample de tot el país.

Quedar per respondre si aquesta irrupció contribuirà a millorar l’exercici mateixa de la política, tan qüestionada per tots els ciutadans. Referent a això és que consultem i contraposem les opinions de Veïns i presidents de les associacions d’aquests, tots dels barris de la Marina.

José Rolando Álvarez, President de L’Associació de Veïns El Polvorí, creu que encara que la situació electoral és complexa per la falta de credibilitat dels partits tradicionals, això mateix va facilitar el naixement de les noves forces polítiques. Considera que si bé aquestes noves forces modifiquen la dinàmica de la política, no s’aconseguiran canvis profunds si no s’implementen plans d’acció gairebé immediats.

Coincidentment, Maria Ortega, Presidenta del Centre Cultural de l’Àmbit de la Dona Ancora, i històrica per la seva lluita a favor de les dones considera que l’èxit dels nous partits polítics radica que ‘’tot el nou crida l’atenció’’. Pensa que és la joventut, amb ràbia i il·lusió la que més suport els dóna. És contundent en definir-se partidària que ningú governi amb majoria absoluta doncs pensa que la coalició entre tots o entre varis permetrà una gestió més transparent.

Tot l’oposat als anterior es mostra Enrique Rubio, President de l’Associació de Veïns La Vinya, que es declara un incrèdul de la política. És taxatiu en afirmar que no creu en cap partit polític, ni en el que puguin o vulguin fer. ‘’No és que no facin gens, és que passen de nosaltres, és que els és igual’’, manifesta.

Similar opinió té Encarna Satorre, Vicepresidenta d’Ancora i igualment veïna d’aquests barris. Assenyala que la gent està decebuda i dolguda perquè no se’ls proporciona el que realment necessiten. ‘’Votes pensant en el ben comú i després el que surt és tot el contrari, no estranya que la gent no tingui embranzida ni gens’’, afirma.

‘’No sé si els veïns no es mobilitzen perquè les associacions no ens movem, o si les associacions no ens movem, perquè els veïns no es mobilitzen’’

Consultats sobre la particularitat dels barris de la Marina i les seves necessitats tots coincideixen en la percepció que continuen sent barris marginals i abandonats. En què les necessitats desateses àdhuc són moltes i que en general superen a les de la resta de la ciutat.

Concorden que el més urgent és comptar amb un sistema de transport eficient. Després de més de 20 anys de lluita per aconseguir que el metro arribi a la zona encara no ho tenen i tampoc figura als pressupostos municipals. Els transport públic a la zona es basa en els busos municipals i els temps mig d’espera per aconseguir un és de 20-25 minuts. Asseguren a més que aquests busos estan en males condicions i no compte amb seients adequats per les persones majors.

Un altre problema, cada vegada més creixent és la inseguretat a la zona. Segons els mateixos veïns en els últims mesos es van produir més de deu robatoris en domicilis, a més d’altres menor i ocasionals. Rubio, per exemple, explica que en un edifici situat al carrer Altos Hornos a l’ascensor d’una escala, els lladres esperen que la gent ingressi i els assalten. Un altre cas, assenyala Álvarez va ser el del seu veí, que va escoltar un soroll a la cuina i al verificar trobar un lladre dins que immediatament va arrencar a córrer.

Encara urgents i primordials no són els únics problemes que té aquesta zona. Ros reconeix que últimament el municipi “ha deixat veure més amb la neteja i altres assumptes” però que els temes estructurals segueixen sense atendre: la delinqüència, la venda de drogues, la venda ambulant, l’atur; referent a això qüestiona que Barcelona Activa al districte continuï sense mostrar veritables resultats pel que fa a ubicació de desocupats.

Rolando Álvarez, per la seva part aprofundeix en aquest apartat referint-se al atur com l’arrel desencadenant d’altres males pràctiques: “l’escassesa de diners porta a buscar-se la vida a manera individual, amb el furt, la venda d’estupefaents, són sortides que busca la gent”. Assegura que l’atur, i les limitacions que provoca causen un patiment que a llarga comporta depressió en les persones i que aquesta depressió facilita el consum d’estupefaents.

 A més, són barris que tenen més atur, sosté, perquè són els més pobres, els més abandonats, perquè hi ha hagut menys educació, perquè no hi havia alterativa clares, perquè els fills havien de treballar molt aviat. És una cadena de pobresa, reflexiona, més pobresa i enfonsament moral. “Hi ha més atur ara però és el resultat de tot el mal fet anteriorment, els que menys guanyaven, els que no anaven a l’escola, etc.” Explica.

I Ortega acosta la seva reflexió narrant la seva vivència amb dones: “Cal les que estan separades, tenen fills, no tenen feina i el marit no els pot pagar la quota dels fills perquè tampoc té feina, no poden comprar un cartró de llet. I segueix: també hi ha les que estan capacitades per fer un treball però no ho troben, no els importa ja si és fregar, ni on hagin d’anar, els és igual però no ho poden aconseguir.” Quan la gent no troba respostes es va tancant en si i no dóna participació de la seva desesperació a ningú, això agreuja les coses”, afirma.

Davant la paradoxa dels barris de la Marina de ser referents històrics d’organització i mobilitzacions veïnals, ja que van néixer a la calor del desenvolupament industrial a Barcelona i relegats del que inicialment era la ciutat, sorgeix la pregunta de si aquesta inacció política de la qual parlen els presidents de les associacions els arriba a ells i als seus veïns en l’actualitat.

Referent a això, Álvarez reconeix que les associacions de veïns han quedat relegades “a poc més d’organitzar festes” i planteja la disjuntiva del per què: “No sé si els veïns no es mobilitzen perquè les associacions no ens movem, o si les associacions no ens movem, perquè els veïns no es mobilitzen “. Creu que la poca participació, en part és encara fruit de l’herència cultural que va deixar la dictadura i que la joventut no és conscient de la necessitat de participar i aprofundir més la democràcia.

En això últim coincideix Maria Ortega, qui a més afegeix que una altra raó per a la desmobilització radicaria en que “ens hem deixat convèncer que la crisi passaria aviat i a força de repetir tots i tantes vegades, sembla que el vam acabar creient”. Encarna Satorre, per la seva banda, considera que les persones primer que res necessiten cobrir les seves necessitats bàsiques. “No és que no vulguin participar, és que no arriben”, afirma.

‘’Ens hem deixat convèncer que la crisi passaria ràpid i a força de repetir-ho  tots i tantes vegades, sembla que ho acabem creient’’

Enrique Rubio, es mostra més optimista en aquest tema i assenyala que les associacions de veïns de la zona s’estan unint per reclamar millores i tenir més força davant les autoritats. Va informar que actualment debaten el rumb que ha de prendre la Unió d’Entitats de la Marina; si només es queda amb el seu “paper cultural” i si les associacions decanten en una nova entitat més reivindicativa.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here