“Els transportistes gaudim de la llibertat de l’ofici, però en patim la precarietat”

De nacionalitat espanyola. 46 anys. Casat, una filla. Catòlic, tot i que no vaig gaire a l’església. Política? Crec en el dinamisme que generen les empreses, i estic fart de la corrupció dels partits polítics, ens confessa.

Ha crescut a Mataró i treballa al Port de Barcelona. És president de l’Associació de Transportistes del Port (Sintraport) -uns 800 socis- i també de la Cooperativa Cotraport.

D’uns mesos ençà, els transportistes s’han fet sentir amb diverses reclamacions. Milers de vehicles pesants circulant per la ciutat ens han fet una mica més conscients de les seves lluites. És un sector que la crisis ha afectat molt, i encara continua. Vicente ens introdueix a la mini ciutat que és el Port i al costat de casa nostre, de La Marina. Hi feinegen prop de 4 mil transportistes diàriament.

Vicente ens parla dels esforços per modernitzar-se i dels reptes pendents, des de la filosofia de llibertat i dignitat que l’hi dona l’ofici de transportista.

Quant guanya un transportista?

Això depèn del tipus de treballador, assalariat o autònom. El salari d’un conductor professional per compte d’un altri gira al voltant dels 1.500€, i cap amunt.

El cas de l’autònom depèn de molts factores: la facturació dels cost, del serveis que ofereixi.  Moltes vegades està gairebé equiparat amb el dels conductors.

Quanta gent treballa como a transportista al Port?

Operen entre 3.500 a 4.000 transportistes. Alguns estan presents en associacions i d’altres són contractats por empreses externes: una meitat d’autònoms i l’altra d’assalariats, malgrat no disposar de xifres exactes.

Heu estat notícia els passats mesos. Què hi demanàveu?

Sortir de la precarietat laboral que patim. No hem apujat els preus nets des del 2002-2003. El mercat està bloquejat i no podem repercutir el cànon de combustible, que és el cost més gran que suportem els transportistes.

I quina és la vostra proposta?

En tenim tres. Necessitem traslladar al client al cànon de combustible, per sobreviure. No és una qüestió de fer negoci. I un altre maldecap són les llargues cues d’espera tant per carregar como per descarregar mercaderies.

Quantes hores d’espera heu de fer, de promig?

Entre una i sis hores, segons el dia i les circumstàncies. Són hores perdudes que ningú no paga, i que assumeix el transportista.

Per entendre’ns, com es calcula el preu d’un servei de transport?

En funció del nombre de quilòmetres i del tipus de servei: especial, o condicional, o amb un plus de feina extra. Per guanyar-se el sou, un transportista hauria de fer dos o tres serveis diaris, però en fa 1,2 per culpa del temps d’espera.

En parlava de tres propostes. Quina és la tercera?

Resoldre el problema del mal estat general dels contenidors de mercaderies, que són propietat de les navieres. Quan un client rebutja la mercaderia deteriorada als contenidors, el cost de recollir-la s’afegeix al capítol de pèrdues a càrrec del transportista

Després de dues aturades molt secundades pel sector, què heu aconseguit?

Un acord dels autònoms amb les empreses on treballen per millorar les seves condicions laborals, bo i repercutint el cànon de combustible mitjançant una referència al seu valor calculat conjuntament entre la Generalitat i l’Institut Econòmic Cerdà.

Les empreses es mostren disposades a negociar tots els temes per generar estabilitat al port, hi ha un calendari per fer-ho, i esperem avançar-hi.

Per cert, hi ha sòcies a l’Associació?

Sí, un parell de companyes. El nostre sector és dur sobre tot per la gran quantitat d’hores que treballem, i és per això que n’hi ha poques, de dones.

Tanmateix, no em consta que al Port hi hagi casos de diferències salarials a igual feina pel fet que sigui una dona qui la fa.

Dues de 800 socis. Quantes dones pot haver-hi treballant al Port?

Dels 3.500 o 4.000 camions que hi operem a diari, potser són al voltant de 10 companyes.

Hi he treballat amb algunes, i em sembla que a més de fer la feina ben feta, la fan amb més bon humor i alegria que els companys.

La crisi ha afectat molt al transport. D’aleshores ençà ha observat cap recuperació?

Tot està molt aturat, i la situació es molt precària. Avui, un xofer guanya el mateix que fa 20 anys, amb la particularitat que les pagues extres estan incloses a les mesades.

Amb la crisi, la gent ens hem anat adaptant, i tanmateix la situació és lamentable.

Com més va més a prop està el vehicle pesant sense conductor. Això us neguiteja?

És clar que sí. I tant de bo trigui en fer-se realitat, perquè es perdrien molts llocs de treball. Ara com ara, ens preocupa més que empreses multinacionals com són Uber i Cabify entrin al nostre sector a implantar el seu model de negoci amb camions amb conductor. Tothom té dret a guanyar-se la vida, esclar, però amb les mateixes obligacions fiscals.

Quina diferència hi ha entre ser camioner o transportista?

Realment signifiquen el mateix, però transportista és el nom tècnic i camioner un nom més carinyós.

Què és el més dur de ser transportista?

La feina és molt maca, i molt dura també perquè fem moltes hores. Ja se sap que “càrrega que plau no pesa”… però si després de la teva dedicació arriba la recompensa econòmica, fas la feina amb més il·lusió. Per això reivindiquem.

I el millor que té aquest ofici?

La llibertat. El fet de no haver d’estar en un magatzem, una botiga o un lloc tancat. El poder viatjar, gaudir dels paisatges, conèixer gent i relacionar-t’hi

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada