Incasòl construirà un edifici amb pisos de lloguer social al Polvorí

En parlem amb l'Albert Civit, director de l’Institut Català del Sòl

En Civit va assumir el seu càrrec al juny del 2018 en substitució del Damià Calvet, actual conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. És arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del 2012 fins al 2014 va ser gerent de gerent d’Urbanisme de Barcelona a l’àrea d’Hàbitat Urbà, de l’Ajuntament de Barcelona.

Parlem al seu despatx, de les edificacions pendents al Polvorí i que l’Institut començarà a construir enguany. Però també aprofitem per preguntar-li pel mal de cap dels barcelonins durant els últims anys: l’habitatge.

Quin és l’estat de la reforma que es va començar a fer efectiva l’any 1995 al Polvorí?

Quan tota la remodelació gairebé ha acabat sovint ens quedem alguns solars per edificar. Això ens està passant al Polvorí però també a Sant Roque o a la Trinitat. Es van programar abans de la crisi i en arribar-hi, les vam haver d’aturar. Ara fa quatre anys que la situació ha millorat i hem decidit  reprendre’n l’edificació per centrar-nos en el programa d’habitatges de lloguers. Al Polvorí, de tota la reforma de remodelació encara ens quedem tres parcel·les.

Llavors què s’hi farà, en aquestes tres parcel·les?

Una es va vendre a una cooperativa d’habitatges, que en construirà vivendes pels seus associats.  I a les dos restants (una al carrer Guadalquivir i l’altra al carrer del Túria) en farem habitatges de lloguer. Enguany comencem a construir al carrer del Guadalquivir. I encara ens queda la del Túria, que ara presentarem al programa de l’Institut per construir-hi.

Quin és el calendari d’actuacions de la parcel·la que construireu?

La UV5 (Parcel·la del carrer Guadalquivir), vam començar-la a gestionar l’any 2017 i ja tenim el projecte bàsic, treballem en el projecte executiu i haurem de licitar les obres.  Intentarem que comencin al final d’aquest any.

Com serà aquest nou edifici?

És un edifici de quatre plantes amb 15 habitatges; set de tres dormitoris i vuit de dos dormitoris.

S’havia previst locals comercials i pàrquings, n’hi hauran?

No perquè en ser habitatges de lloguer social intentem abaixar els costos el màxim possible. Els nostres preus estan un 30 per cent per sota del mercat. I això només ho aconseguim primer, perquè el sostre és nostre i no l’hem de pagar; segon, perquè no demanem crèdits als bancs sinó que construïm amb els fons de les fiances de lloguer que es depositen a l’Institut, i tercer,  perquè dissenyem la promoció perquè els costos de construcció siguin els més baixos possibles mantenint estàndards de qualitat. Per això, sempre evitem de posar locals comercials i pàrquings.

I com es podrà accedir-hi?. L’associació de veïns reclama que es tingui en compte gent del barri que necessita vivenda

Tots els habitatges de l’Institut els gestiona l’Agència d’Habitatge mitjançant una sèrie de criteris de priorització entre els quals hi ha la Taula d’Emergència, el registre d’habitatge i la localització geogràfica. Aquest últim no és el que més puntua.

Quin és el calendari  de l’altra parcel·la pendent?

Actualment s’utilitza com a pàrquing (la del carrer del Túria). Aquesta trigarà més perquè la presentarem aquest any. Des del moment d’escollir l’arquitecte al de començar l’obra passen gairebé dos anys i mig,  fent els projectes bàsic i executiu i licitant les obres. Aquest és el procediment no només d’Incasòl sinó de qualsevol administració pública.

Obrint una mica el focus d’acció de l’Institut, com esteu abordant el problema de l’habitatge com més va més gran a Barcelona?

Amb diverses mesures. Una és reprenent la construcció dels habitatges de lloguer que es va estar aturar per problemes pressupostaris. És un procés llarg, que com he dit dura gairebé dos anys i mig, però ara començarà a donar fruit. Perquè s’entengui, m’agrada dir que hem estat escalfant el forn i fent la massa i que ara tindrem el pa. Des del 2017 ens hem dedicat a fer habitatges i acabar projectes i licitacions. Aquest any en construirem un total de 200, que estaven programats l’any 2017 a tot Catalunya. L’any que ve començarem els que es van programar el 2018. I el 2021 en construirem els que presentem enguany, que són gairebé 400. La nostra intenció és arribar a construir-ne 500 a l’any, el que vol dir una inversió de 50 milions d’euros anuals, tenint en compte que cada habitatge ens costa uns cent mil euros.

Les administracions públiques podeu adquirir amb avantatges pisos dels bancs, mitjançant la llei del tanteig i retracte.

I aquest any hi hem dedicat molts recursos. L’any 2017, vam destinar-hi 17 milions d’euros i ens vam quedar una mica més de 200 habitatges de les operacions que havien fet els bancs. L’any 2018 en vam dedicar 30 milions. I enguany, ara com ara hem aprovat 20 milions. Per tant, portem invertits 67 milions en la compra d’habitatges per tanteig i retracte a tot Catalunya.

Però a Barcelona l’accés a la vivenda continua sent un problema greu.

El habitatges de segona mà a Barcelona costen més cars. De mitja, a Catalunya ens surten a uns 50 mil euros, però a Barcelona lògicament aquest preu és més alt i es destinen només a la Taula d’Emergència. Però també invertim.

Parlava vostè de les mesures de l’Institut en matèria d’habitatge.

He citat dos línies d’acció. Construcció d’habitatges de lloguer, compra d’habitatges de segona mà mitjançant el tanteig i el retracte i la tercera són les operacions de renovacions de barris que continuem fent. Vénen de molt antic perquè són operacions que triguen 10 anys o més en fer-se. S’hi ha de construir un edifici, reubicar la gent, tirar a terra l’edifici amb patologies, tornar a construir-ne un de nou… un procés molt costós que es reprodueix a molts altres barris: Sant Roc, Trinitat Nova, Can Garcia Manlleu… És una política d’èxit perquè, com ara al Polvorí, canvia el barri però no la gent.

A Barcelona, com més va menys solars disponibles

Aquesta no és una preocupació només de Barcelona sinó de totes les grans ciutats perquè són molt denses. Tot i així,  a Barcelona encara n’hi ha sòl per construir, però cal renovar-lo, perquè és obsolet. Fàbriques que no estan en funcionament, per exemple.  I no vull dir que se n’hagi d’expulsar, les fàbriques. Algunes poden romandre a la ciutat, però d’altres es poden dedicar en part a fer vivendes. És el que es va fer a la Maquinista, habitatges i un centre comercial. Sòl nou hi ha poc però n’hi ha, i sobretot hom pot fer operacions de renovació urbana que cal gestionar bé. A Barcelona n’hi ha unes quantes.

Així i tot, l’Ajuntament de Barcelona denuncia la migrada inversió en habitatge que n’ha fet la Generalitat

La Generalitat ha engegat moltes polítiques que començaran a donar fruit ara. És cert que durant un temps va aturar la inversió per problemes pressupostaris. També ho és  que  l’Ajuntament ha encapçalat la defensa del dret a l’habitatge perquè la seva alcaldessa n’era una activista i ha invertit molts recursos i posat molta imaginació per intentar resoldre el problema. Cal reconèixer-los-ho.  Però també que van arribar amb el forn calent. Els 600 habitatges que entregaran en aquest mandat els han fet amb sòl que va preparar l’alcalde Trias, i de la famosa operació Bimsa es van trobar 100 milions en el banc. Evidentment en Trias va treballar a partir del llegat de l’alcalde Hereu. Per tant, en algunes qüestions fora just destacar la continuïtat, bo i reconeixent a cadascú el que li pertoca.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada