Luisa Montero: “Les dones gitanes formades som un referent per a les noves generacions”

Promotora escolar, casada, dos fills i una filla. 44 anys. A la Luisa molts la coneixen pel seu ofici de carnissera al mercat de la Marina, al que es dedicava abans de fer de promotora escolar, prèvia formació i amb el recolzament de la Fundació Pere Closa, que dedica els seus esforços a l’educació del poble gitano. Ara es prepara per fer de mediadora intercultural amb la comunitat gitana, a la qual pertany.

Domina el català. Li pregunto per la seva feina i també per molts tòpics, fins i tot amb l’ànim de provocar-la, però fracasso en això últim. La Luisa fa servir com a arma la pedagogia i el riure. I li funcionen. Desmonta prejudicis i explica el pensament i el camí que segueix una comunitat històricament perseguida: els gitanos.

Què fa una promotora escolar?

Una promotora escolar treballa per l’èxit educatiu, en aquest cas del poble gitano, i en contra de l’absentisme escolar. Fem seguiment dels alumnes, som el referent del centre per a comunicar-se amb les famílies, ja que sovint tenen problemes amb aquesta comunicació. A més a més, donem suport als alumnes.

On és el principal problema de la comunitat gitana en l’àmbit educatiu?

Nosaltres tenim una cultura molt diferent de la cultura paia (els no gitanos); a Primària no hi ha problema, però sí a la Secundària, perquè el nen i la nena comencen a ser homes i dones i l’educació encara no és un valor important a moltes famílies.  El que fem des de la Fundació Pere Closes és promocionar l’educació del nostre poble amb els nostres propis referents. Recordo una nena de set anys apuntant-ho tot en una carpeta i dient que de gran volia ser promotora escolar.

Ara són moltes les gitanes que fins i tot han fet carreres universitàries…

Això és molt important. Les noves generacions ja no només tenen com a referents de feina la venda ambulant o al mercat, sinó que contemplen també altres opcions. Durant el curs fem unes xerrades amb dones gitanes universitàries que serveixen per a que vegin que el poble gitano ara gaudeix d’unes altres expectatives.

Com acullen la seva tasca les famílies gitanes?

Bé, perquè sóc una d’elles que busca el bé pels seus fills. Normalment als nens gitanos no els deixen anar d’excursió perquè els fa por. En canvi,  si jo hi vaig a les excursions de Primària, vénen gairebé tots.  He sigut un suport en la seva educació, aquests nanos ens importen.

De petita va ser una de les poques estudiants gitanes a l’Institut Montjuïc.

De fet era l’única. En el meu cas, he tingut molt bon suport de la meva família. És veritat que a l’institut quan vaig començar, fa 30 anys, era l’única dona gitana, i quan vaig començar 1r de BUP amb 14 anys també. Hi havia 2 o 3 nois que es van quedar pel camí i no van acabar, però la dona és més intel·ligent. (somriu)

Què li queda d’aquella experiència?

La meva vida era molt diferent de la de les meves amigues. Elles sempre sortien, jo en canvi anava al cole acompanyada del meu cosí, que em venia a buscar. Mai m’he sentit discriminada per ser gitana, però hi havia diferències entre elles i jo: Elles sortien a la nit, jo no…

I això encara persisteix pel que fa a les noies que van a l’institut?

Sí, però ara hi ha més i van més recolzades. Jo quedo amb elles i les porto a l’escola, i això està ajudant molt.

Luisa Montero durant l’entrevista. Foto Rafel Vidal.

Com veu ara la situació de les dones de la comunitat gitana?

A l’imaginari col·lectiu sempre es veu a les dones de la comunitat gitana sota l’opressió del masclisme. Tenim molts desafiaments, no ho nego, però aquesta és només una part.  Una altra part queda invisibilitzada: la tasca de la dona gitana com la que porta les regnes de la casa seva. Això també s’hauria de posar en valor.

Ho reconec…  

Moltes no han treballat a una fàbrica, però sí al mercat ambulant i han portat tot el pes de la llar, són dones molt fortes i això és el que cal destacar, perquè la dona val molt.

A l’hora de buscar feina, ser dona gitana és un obstacle o més aviat al revés?

Mai he tingut aquest desavantatge de ser gitana perquè no ho semblo, tot i que la meva mare sempre em deia que ho digués que sóc gitana. Hi ha moltes dones del mercat que encara no saben que sóc gitana, i hi portava 20 anys, en part perquè el poble gitano s’ha invisibilitzat. Però és veritat que una dona gitana de raça i morena, ho sé de ciència certa, és discriminada, i no només les dones sinó també els homes.

Expliqui…

Anàvem amb una amiga que és professora universitària i gitana a prendre un cafè i el de seguretat, al veure-la, va anar darrere d’ella. Amb les amigues vam començar a riure perquè ella és advocada, periodista, relacions públiques, però es notava que era gitana, i llavors el guàrdia la vigilava.

I com va reaccionar ella?

Va riure perquè ja està acostumada. Anàvem molt ràpides i ell guàrdia anava darrere nostre. No és un tema que hagi desaparegut, segueix molt present.

Com es veuen dins la comunitat els nous rols de dones formades? Expliqui’ns el seu cas.

En el meu cas, el meu marit ha estat el meu suport.  Sóc carnissera i he estat 20 anys al mercat, quan em van operar del genoll ja no podia treballar d’això, i ell va ser qui em va dir que havia reprendre els estudis i acabar el que vaig començar quan era jove. Em va animar a seguir endavant.

Destaqui una qualitat de la comunitat gitana del barri.  

Els nens gitanos gairebé mai estan desemparats, és a dir, que sempre els acompanyen a l’escola, els porten l’esmorzar, vénen molt nets, això em sembla molt positiu. Et parlo del barri de La Marina, no generalitzo. Estan ben cuidats. A Secundària és veritat que costa més, però la figura de la promotora està ajudant perque les noies i els pares hi confiïn. És una altra cultura i una altra manera d’actuar que els professors de Secundària també han de valorar; que una nena amb una família que no considera que la seva filla tingui cap necessitat d’estudiar acabi venint a tercer o quart d’ESO és tot un èxit!

Hi ha qui pensa que les famílies gitanes no s’esforcen gaire per acomodar-se al sistema educatiu. Què en pensa d’això?

Han d’entendre que tenim una altra manera de pensar, una altra escala de valors. I els costa entendre que vénen de la venda ambulant o de la xatarra o d’alguna altra cosa que no era un treball en una empresa on necessitesssin estudis mínims, i clar, ara busquen treball i veuen que necessiten l’ESO i fins i tot fer cursos d’integració. S’ha de valorar que estan fent un gran esforç per aconseguir adaptar-se.

Ho explica molt clar vostè…

Són generacions gitanes que s’han trobat amb una realitat que ha canviat molt i molt ràpid i ara han d’adaptar tradicions i conceptes que han tingut durant tota la seva història.

Faci alguna autocrítica a la seva comunitat.

Hi ha una dita que diu “L’hora gitana”, que vol dir arribar una hora més tard.  Diria als del meu col·lectiu que portessin als seus nens i nenes a l’hora. Fora d’això res més, estan molt ben cuidats.

Hi ha un moviment de feministes gitanes. Hi participa?

El coneix i el comparteixo, però per la feina no puc participar-hi massa. Hem fet un parell de formacions amb elles. La dona gitana és molt canyera.

Com entenen el feminisme les joves del col·lectiu gitano?

Feminisme vol dir igualtat i no pas ser més que els homes. S’ha d’explicar això, no només a les dones gitanes sinó a totes les joves, que feminisme és igualtat.

Canviem de tema: Quina relació té la comunitat gitana amb la política? Tinc la impressió que no hi participa gaire. 

El poble gitano molt poques vegades s’ha posat en política, però és veritat que ara hi ha molts que sí. Juan de Dios Ramírez, un gitano que va ser eurodiputat entre altres coses, va ser el primer  que ho va impulsar.  Ara, sobretot hi ha joves gitanos que treballen pels seus barris. És un orgull que qualsevol gitano es fiqui en política. Estic seguríssima que si hi ha cap gitano que se’n dediqui, el votarem.

S’imagina un president o presidenta gitanos?

Serà molt difícil perquè a Espanya encara hi ha molts prejudicis.

I una alcaldia?  Dic jo que per allà es podria començar…

I tant que m’ho imagino. Hi ha homes i dones que estan molt preparats, que tenen carreres polítiques i estan formadíssim, seria un pas endavant important. Vull viure per veure això!

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.