Els voluntaris es posen davant de la vergonyosa gestió europea

Situada a l’extrem orient de Grècia i davant de la costa de Turquia, Lesbos era un indret conegut arreu del món pel seu encant turístic. Ara, la illa grega s’ha convertit en el passadís dels milers de refugiats que intenten deixar enrere el terror del Daesh i trobar la pau europea; persones de desenes de nacionalitats que ho abandonen tot per fugir amb la seva família i seguir amb vida.

Proactiva Open Arms és l’única ONG a Lesbos que auxilia al mar persones que fugen de les guerres. La resta, ho fan ja a terra. Va ser creada al setembre per donar resposta a la crisi migratòria que s’hi pateix. Amb 23 anys, Omar Cerbellón va allistar-se a aquesta organització amb un objectiu ben clar: col·laborar en una situació on s’hi necessiten mans.

Omar viu actualment a Lliçà d’Amunt, però va créixer al barri de la Marina i té estudis d’emergència, marineria i rescats aquàtics. També és professor de grau mitjà de salvament i socorrisme a un institut. Fa unes setmanes, va ser a Lesbos col·laborant en l’ajuda humanitària dels refugiats. “No ho faig pas per diners, sinó perquè m’agrada”, assegura. Explica com va ser la decisió de viatjar a l’illa grega. “Veia tot el que passava per les noticies i flipava. Volia saber què estava passant realment”. A partir d’aquí, va parlar directament amb Proactiva Open Arms i en menys d’un mes ja estava volant cap a Lesbos.

Imatge cedida per Omar Cerbellón

Més d’un milió de refugiats van arribar a la Unió Europea l’any 2015 i 4.000 persones van morir ofegades només a les coses gregues. “És la major fossa comuna d’Europa després de la Segona Guerra Mundial”, explica l’Omar. S’espera que al llarg del 2016 dos milions de refugiats més arribin a les costes de Lesbos.

La seva labor principal era ajudar els refugiats a arribar a terra en òptimes condicions. Per poder dur a terme aquesta tasca, els ajudants es repartien en equips. Si arribava un bot, l’asseguraven per tal que no bolqués. Una vegada a terra, altres organitzacions no governamentals com Médicos sin Fronteras o Greenpeace ajudaven a desembarcar.

En ocasions com aquesta és quan les emocions desperten. “La primera actuació que vaig fer el meu primer dia a Lesbos va ser la que més em va marcar. Nosaltres venim de Barcelona, on ho tenim tot, i no sabem el que és”. De la urbs a l’ajuda humanitària, el xoc d’emocions va ser tal que Omar no va poder evitar les llàgrimes. “No entenia el context, estava a un lloc que desconeixia. El que veia abans a la televisió ho estava vivint jo ara en primera persona, veia nadons amb dies de vida, famílies senceres sense res, gent morta de fred, persones que es debatien entre la vida i la mort…”. Per aquesta raó, diu el propi Omar, intentava no tractar ni emfatitzar gaire amb els refugiats.

“El que passa allà es atroç. Hi ha refugiats que arriben amb una motxilla amb alguna peça de roba”. Refugiats que escapen del terror i ho deixen tot enrere. Cada siri paga 1.500 euros per apujar-se a un bot si el mar està tranquil. Si, pel contrari, el mar oneja amb intensitat, el preu baixa fins als 600, però puja als 3.000 si l’embarcació és més gran. “Aquestes barques arriben de costat i es cauen casi a trossos. Per la seva banda, les llanxes són de joguina i porten tres palms d’aigua. He vist a gent morir de fred”, narra l’Omar. “Que això estigui passant aquí, que se suposa que és l’Europa tan desenvolupada, és molt greu”.

El descans no existia en el seu horari. Van ser 20 dies intensos, en els quals estava gairebé les 24 hores del dia a l’aguait. “Els refugiats vénen quan volen i poden”. El seu període de descans era de tres escasses hores: de quatre a set de la tarda. “La resta del dia eren sortides contínues”, explica.

La greu situació econòmica de Grècia

Els mitjans de comunicació se’n fan ressò de la situació que Lesbos viu, però la realitat s’aprecia encara més quan ho veus amb els teus propis ulls. “Grècia és un país tercermundista”, diu l’Omar. El país hel·lè està sotmès a una crisi profunda crisi econòmica des de fa molts anys, amb unes elevades taxes de pobresa i atur. “Però els refugiats no volen ni treball ni diners: volen pau, un lloc per a viure-hi tranquils amb la seva família. T’has de veure molt malament per emportar-te el teu nadó d’una setmana”.

L’administració no posa un euro en ajudar els refugiats a arribar de manera segura a terra, però les labors humanitàries d’organitzacions Proactiva Open Arms salven la vida de molts ciutadans. Aquestes ONG, però, funcionen gràcies a les aportacions de fons privats i a les actuacions de persones com l’Omar Cerbellón, qui va voler deixar la comoditat del primer món per fer front a una realitat existent a l’altre costat del Mediterrani que ja s’ha cobrat la vida de milers de víctimes i per la qual encara Europa no ha donat cap resposta ferma.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.