De cara a les eleccions municipals. Entrevista a Ada Colau, candidata de Barcelona en Comú

Com valora vostè la situació dels barris de la Marina i quines coses faria immediatament per millorar?

La Marina és un dels exemples més clars de que amb les polítiques actuals de l’ajuntament en aquesta ciutat malauradament hi ha uns barris de primera i altres de segona. Hi ha barris centrals que reben totes les atencions i les inversions, i en canvi hi ha altres que estan oblidats amb reivindicacions de mínims que no s’entén que no es facin. Per exemple tenir la Línia 9 del metro pràcticament feta, i que no arribi a la Marina quan és una necessitat bàsica, de comunicació amb la ciutat, equipaments bàsics com les urgències nocturnes, el poliesportiu i una residència per a les persones més adultes.

Estem parlant d’equipament molt mínims que es duen reivindicant històricament al barri i que Barcelona té recursos suficients per atendre. Com pot ser que en canvi s’hagin fet obres faraòniques en els últims anys, o que s’estigui plantejant fer el túnel de glòries que costarà gairebé 200 milions d’euros.

Hi ha una desconfiança natural a la gent quan escolta de sobte aquest tipus de plantejaments que cada període electoral es repeteixen. Una promesa de 20-25 anys com la del metro fins ara no es compleix. El problema és de pressupost o de voluntat política?

És un problema de voluntat política i de prioritats. No és un problema de pressupost, Barcelona en general és una ciutat rica, és una ciutat referent internacional on es mou moltíssims diners. Parlem d’un pressupost anual de l’ajuntament de prop de 2.500 milions d’euros i d’una capacitat d’inversió anual de gairebé 400 milions. Llavors és qüestió de voluntat política, de bona gestió, perquè hi ha bona i mala gestió i de prioritats, claríssimament.

Però no es fa…

És veritat, jo entenc que hagin molts veïns que estiguin absolutament  cremats i fastiguejats de tantes promeses que no es compleixen. Això justifica una candidatura com la nostra que precisament vol canviar les formes de fer política, posar la gent i les necessitats bàsiques en el centre de les prioritats i demostrar que es pot gestionar i fer política amb molta més transparència.

Per exemple, en obres com la L9 del metro, el primer que caldria fer és una auditoria perquè ha estat una obra faraònica mal plantejada i mal gestionada que ha endeutat a l’administració, potser caldria exigir responsabilitats perquè finalment un barri com La Marina encara no té metro, però s’ha gastat molts diners i s’ha endeutat l’administració amb els nostres diners. Una generació sencera estarà endeutada per les obres mal fetes que s’han fet amb la L9.

L’atur i els desnonaments són un problema a tot el país, però barris com els de La Marina els pateixen més. Quines mesures immediates assumiria d’aconseguir l’ajuntament?

En els desnonaments hi ha un problema per falta de lideratge públic. En realitat els habitatges hi són, hi ha molts habitatges que estan buits, per tant no s’entén que havent-hi una emergència habitacional i milers de persones al carrer, o sense habitatge, no s’utilitzin les que estan buides i estiguin aquí espatllant, esperant algun dia especular amb elles.

Tot i que la legalitat ho preveu no dóna funció social a l’habitatge. Hi ha partits polítics que han estat governant i no s’atreveixen a confrontar-se amb els poders financers perquè tenen una relació de dependència amb ells.

Nosaltres ens estem autofinançant, a més de fer una campanya més austera perquè no volem dependre dels bancs.

Quines mesures prendria llavors?

El primer seria seure a les entitats financeres en una taula i forçar a negociar, i en aquelles que no cedeixin els habitatges buits i que no parin els desnonaments d’habitatge únic i habitual, immediatament l’ajuntament pot permetre deixar de treballar amb aquests bancs i explicar per què deixa de treballar amb ells.

Es pot també portar a la pràctica una moció que es va aprovar fa un any per la pressió social però que no s’aplica perquè no volen, que és la de sancionar els habitatges buits en mans dels bancs per forçar que es posin en lloguer social, i això hi ha altres ajuntaments que ho estan fent, és qüestió de voluntat política. L’ajuntament també pot declarar la puntuació de retractes sobre les operacions immobiliàries per tenir preferències en la compra d’habitatges, per aconseguir fer un parc de lloguer social. No s’ha fet una aposta pública prou fort i avui per exemple, no tenim un parc de lloguer social, que ho necessitem.

I sobre el tema de l’atur, quins plantejaments té la seva agrupació?

Nosaltres apostem per l’ocupació però amb qualitat. Hi ha una visió molt a curt termini, que deixa en mans de la iniciativa privada que generi un determinat ocupació. S’ha fet una aposta molt fort pel monocultiu turístic. Això genera una ocupació de mala qualitat, temporal i precari. És un doble problema de gent que treballa i potser no aconsegueix arribar a final de mes.

Està d’acord que les empreses que arribin a aquesta zona hagin de contractar un percentatge d’empleats del barri?

Estic molt d’acord. A la Barceloneta els passa que el turisme hi és i no obstant això pateixen atur, desnonament, precarietat i el comerç tradicional i de proximitat està baixant la persiana. Ni tan sols on està físicament el turisme necessàriament reverteix en beneficis per a la ciutat i per això cal prendre mesures, perquè efectivament el turisme reparteixi aquesta riquesa. Genera molta riquesa però concentrada en poques mans.

Quines mesures?

Passen des reinvertir la taxa turística, que està ingressant l’ajuntament, en les necessitats socials que tenen els barris més desfavorits i per posar regles de joc als grans operadors turístics. Dir-los on han de reinvertir i com han de compensar.

A més, hi ha barris que no poden suportar més la pressió turística, amb la qual cosa, o es redistribueix aquest turisme a l’àrea metropolitana o s’acabarà col·lapsant el model perquè és insostenible.

Entre altres iniciatives, es pot posar incentiu a les bones pràctiques i penalitzar les males. Les empreses que compleixin amb els drets laborals i ambientals, que inverteixin i contractin persones dels barris que més ho necessiten, aquestes poden tenir beneficis com a excepcions fiscals i beneficis municipals i aquelles que no col·laborin doncs no haurien de tenir aquests beneficis.

Hi ha instruments suficients per posar regles del joc. Desfer els grans lobbies vinculats al turisme, que treuen grans beneficis però que no hi ha una regulació perquè aquests beneficis es redistribueixin al conjunt de la ciutat i això cal fer-ho.

Quina agenda va complir al barri?

Comencem per l’antic Cinema Caprio, que des de fa 7 anys està buit, hem anat a veure el poliesportiu de la SEAT i he après molt de la memòria obrera del barri, de la quantitat de referències d’empreses i de la SEAT que hi ha, com la memòria obrera del barri genera identitat. Una cosa que jo crec que l’ajuntament actual valora molt poc. Hi ha patrimoni material i immaterial i això és el que li dóna identitat a una ciutat com Barcelona.

Després hem anat a visitar Can Clos i conèixer les denúncies que estan fent alguns veïns, el Centre Cívic de Can Farrero (Casa del Rellotge). Va ser molt bonica una exposició de pintures on es narra la història del barri. I és que no sembla Barcelona perquè en tan poc temps aquest barri que tenia platges precioses, horts, masies i tot això va ser arrasat per fer el port, que és el principal del sud d’Europa però, segueix havent-hi la percepció del barri, d’haver sacrificat molt per fer tota la zona logística, les fires, els congressos, el port i no estar rebent res a canvi. Ni tan sols els equipaments bàsics i que se’ls vulgui utilitzar, en estar darrere de la muntanya, per col·locar tot allò que la ciutat no vol veure, el CIE i ara la presó model.

Em sembla absolutament lògic el plantejament que tots els barris han de ser tractats amb la mateixa dignitat, una ciutat democràtica no ha de tolerar la desigualtat entre barris i que uns barris hagin de concentrar tot allò que la resta de la ciutat no vol veure. Això no és una ciutat justa ni democràtica i per tant no respon al nostre model.

Si hagués de definir els barris en una frase quin seria?

“Memòria obrera, orgull i dignitat”

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada