“El Pla de Barris és un senyal de compromís municipal amb La Marina”

Laura Pérez Castaño, es va incorporar com a regidora de Sants-Montjuïc en substitució de Jaume Asens. És també regidora de Feminismes i LGTBI a l’Ajuntament de Barcelona.
Nascuda a Barcelona (1982), té estudis en periodisme i cooperació internacional al desenvolupament. Ha treballat elaborant estratègies de desenvolupament del turisme al Perú i a Bolívia, en municipalisme a l’Equador, en drets econòmics i polítics de les dones a Guatemala i al Salvador, i en l’eliminació de la violència sexual a l’espai públic amb ONU Dones.

La Laura Pérez és regidora del districte de Sants Montjuïc des del maig passat, fa només quatre mesos, després de l’aposta de BEC per alliberar de responsabilitats als seus consellers i que cadascú pugui dedicar més temps als seus càrrecs.

Ens rep al seu despatx on es viu un ambient amb molt de moviment. La Laura sembla una dona amb geni, resolutiva i oberta a escoltar, però es nota que encara no domina amb detalls els temes del territori del que parlarem: La Marina. La consellera Esther Pérez li fa costat.

Com es defineix Laura Pérez i quin és el seu pensament polític dins la coalició de Barcelona en Comú?

El meu posicionament molt clarament, des de fa molts anys és com a feminista i és el leit motiv que em porta també a començar a treballar a Podem Barcelona que és l’organització en què vaig començar, tot i que just des del moment en que es va crear l’eix de gènere a Barcelona en Comú també hi vaig participar. Per tant, sóc tan Comú com Podem des del primer dia i orgànicament participo de les dues organitzacions.

És Laura Pérez independentista?

No m’identifico així, no sóc independentista, però crec que no podem mirar cap a un altre costat quan hi ha una mobilització popular i una sèrie de partits polítics a les institucions catalanes escollits democràticament que han pres també la decisió, que no comparteixo, de fer un full de ruta independentista i unilateral. Crec que és el moment de plantejar alternatives molt més flexibles, de parlar com diu BEC i la nostra alcaldessa, del dret a decidir.

[blockquote style=”1″]És cert que en un any costa molt de veure resultats concrets, però aviat sí que es podran notar[/blockquote]

Vostè també és regidora de feminismes i LGTB a l’ajuntament, és compatible aquest càrrec amb la regidoria del districte, com es funciona en la pràctica?

Faig una aposta de dedicació al districte de Sants Montjuïc que és molt exigent i amb molts reptes i necessitats. Però també he de dir que a LGTBI hem dedicat el primer any a fer els dos plans de mandat i podem dir que les polítiques feministes i de LGTBI estan encaminades. Hem de reconèixer que és difícil compatibilitzar, treballem de 12 a 14 hores diàries, caps de setmana inclosos i no sempre tenint temps per estar a tot arreu, però estem amb ganes i energies i crec que és assumible.

Quan començarà a executar-se el Pla d’Acció Municipal (PAM), què es prioritzarà de totes les demandes i amb quins criteris?

De fet, la importància que tenia el PAM i el nou disseny del procés és que també donàvem resposta a cada persona i entitat que feia una proposta. A hores d’ara la ciutadania sap si ha estat acceptada la proposta o no i per què. A vegades s’ha argumentat que és un tema de pressupostos i d’inversió, altres versions eren contradictòries entre elles.

Hi va haver moltes demanes pensades com a queixes, el tema del soroll, la convivència, entre d’altres. Entre els barris de Sants Montjuïc hi havia moltíssimes diferències. Per exemple el turisme de gentrificació era un tema cabdal al Poble Sec mentre a La Marina preocupava la desigualtat, el Passeig de la Zona Franca, els equipaments, el metro o la mobilitat.

Recorda vostè alguna de les propostes que es viabilitzaran per exemple?

Hi Havia una de la millora de la participació. És cert que a La Marina hi havia una sensació de que fins ara no es podia participar i que els consells de barris no eren prou útils. Hi havia també algunes queixes, d’alguns jardins i patis interiors on es proposen millores, la demanda d’instal·lacions esportives com la piscina era bastant present a La Marina…

Per exemple la piscina és viable?

Nosaltres pensem que s’ha de fer una aposta pels equipaments esportius. S’ha fet una anàlisi de pressupostos del que podria suposar la piscina i són gairebé vuit milions d’euros. Estem treballant amb l’IBE (Institut Barcelona Esport), per veure la proposta que es podria fer al barri i veure si la piscina entraria o si comencem el poliesportiu sense la piscina i el plantegem ampliable per temes econòmics. Millorar, mentrestant l’accés potser a Picornell o altres instal·lacions. Tenim molt clar que aquesta és una de les grans demandes que hi ha a La Marina.

Justament s’està esperant la conclusió de les obres del poliesportiu del carrer Energia, de Sant Cristòfol…

Encara no hi ha data. La segona fase no està ni aprovada. El fet és que en el seu moment malgrat que es va anunciar, no havia passat ni pel plenari. S’ha de valorar bé el cost. Al seu moment es va fer la maqueta, es va presentar i res més. Ara toca treballar des de l’inici, començar-ho tot.

S’havia anunciat la inversió en alguns barris més desfavorits de Barcelona, La Marina era un d’ells. Quan i com s’està treballant aquesta inversió?

Estem parlant de gairebé deu milions d’euros dedicats a La Marina. Hi ha hagut diverses experiències prèvies per definir quines seran les prioritats. Una de les més importants serà la línia d’educació i de millora, no només formal sinó també no formal, donar oferta extra-escolar, tenir una perspectiva més global del lleure educatiu i treballar-ho amb les entitats del barri, també l’arranjament de les escoles i dels programes educatius. Una següent pota és l’ocupació. Estem plantejant accions determinades i coordinades amb Barcelona Activa.

De fet algunes de les mesures del PAD (Pla d’Acció del Districte) quadraran molt bé. El pla de barris no té com a objectiu inventar res de nou, hi haurà una comissió que aprofundirà sobre quines són les línies de treball; la possibilitat de fer obres i millores a l’espai públic, l’ocupació orientada als joves i donar noves oportunitats. Tenir també un espai de referència a la Marina, un acompanyament professional des de la proximitat. Potser la compra o la millora d’un local, això també està relacionat amb la política social i per tant la idea no és fer només obres, però sí una obra orientada a projectes socials.

Portem diverses taules de negociació amb la Generalitat per veure com tornaran els diners de la inversió municipal en el metro. A l’última semblava que hi havia un principi d’acord

Quan es començarà a executar aquest Pla de Barris?

De fet farem la presentació al plenari a finals d’any. Quines obres específiques? Nosaltres portarem una proposta una mica treballada amb el que s’ha proposat al PAM i hem d’acabar de debatre on es dedicaran aquests deu milions amb els veïns i les entitats.

Com es realitzarà finalment la distribució dels locals del carrer Química adquirits per l’Ajuntament? Diverses associacions els requerien com a seus per a les seves activitats, a més de l’Associació de Veïns de la Cadena-Estrelles Altes que proposa un casal d’avis…

He de ser sincera i crec que encara li hem de donar una volta. Hi ha molta demanda i expectativa i això demostra que era necessari, però també és cert que intentar fer encaixar a tothom en un espai determinat després pot fer difícil la convivència i per tant hem d’acabar-ho de tancar amb les entitats interessades i veure si realment podem donar cobertura a un barri on cada vegada hi ha més moviment i més entitats, i això és molt positiu. Potser amb el pla de barris es podrà plantejar d’ampliar l’oferta i tenir una altra oportunitat. Dit això, totes les idees són molt positives i hem de considerar-les. El tema l’hem de tancar en les setmanes vinents. No trigarà gaire més.

Quina és la situació de les inversions per l’arribada del metro al barri? El president del grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament, Alfred Bosch va informar en una entrevista a aquest diari que no s’aconsegueix un consens entre l’Ajuntament i la Generalitat per realitzar la transferència de fons i començar les obres. En quina situació estan exactament ara aquestes negociacions?

De fet, és cert el que comenta el regidor d’Esquerra Republicana. L’Ajuntament ja ha aportat la part que li corresponia, tot i que no és una infraestructura a la què hauria de destinar inversió. Ja sabem, que això al ciutadà li és igual. La gent vol solucions i és per això que l’Ajuntament ho va decidir. La Marina històricament ha estat molt oblidada i s’han prioritzat altres inversions i zones de la ciutat com el Passeig de Gràcia o la Diagonal. Ara tornem la mirada cap a La Marina, per tant els 45 milions van ser un compromís de l’Ajuntament. Portem diverses taules de negociació per veure com la Generalitat aportaria aquests diners, que no necessàriament ha de ser econòmicament, pot ser amb edificis, amb patrimoni, ho podem plantejar amb moltíssima flexibilitat que és el que està fent a les taules de negociació. A l’última semblava que hi havia un principi d’acord.

Daniel Navarro
Daniel Navarro

Fa quant de temps?

Al juliol va ser l’última taula. No vam dir res, però sembla que havíem fet un pas endavant al trobar un principi d’acord de devolució d’aquesta inversió municipal i esperem si a la propera taula som capaços de tancar-ho.

Quan serà?

No hi ha data encara, però serà pròximament….

Canviant de tema, hi ha accions concretes definides per dinamitzar el comerç a La Marina des del districte?

Com acció, el nostre primer repte és enfortir l’Associació de Comerciants i per tant acompanyar-ne aquelles accions i propostes que surten de la mateixa associació, que a més tenen unes apostes clares en la millora del Passeig de la Zona Franca. Aquest any destinarem, o almenys tenim previst en el mandat una inversió d’uns 3 milions i mig dedicats a la millora del Passeig, que era una de les demandes. Hem de concretar l’obra i la licitació. A més, a més, el govern està fent apostes molt puntuals als barris com l’encesa de llums de nadal, o les fires de comerç o altres accions més puntuals com La Marina tapea, i el concurs d’aparadors.

Comparteix vostè la reivindicació dels comerciants i dels veïns per dignificar el Passeig de la Zona Franca i transformar-ho en un espai de passeig tipus rambla o bulevard?

Jo de fet no he aprofundit gaire en quin és el plantejament, parlen de bulevard i de rambla, el que està clar és que el Passeig és un centre, una via neuràlgica del barri que connecta els diferents espais i per tant s’ha de tenir cura. A més quan tinguem el metro també serà una zona de reclam d’entrada i sortida, on el comerç té una oportunitat i crec que s’ha d’estudiar cap a on amen una mica més a llarg termini, però tenint en compta que és un passeig central per la connectivitat del districte, a la ronda i a l’Hospitalet fins i tot.

[blockquote style=”1″]Tenim previst en el mandat una inversió d’uns 3 milions i mig dedicats a la millora del Passeig de la Zona Franca[/blockquote]

Quina és la posició de l’Ajuntament referent al projecte de la pista d’esquí que es vol construir al barri, també amb suport dels comerciants…?

La pista d’esquí neix fa un temps, en un altre context on donava resposta a un barri, amb un determinat relat de barri també i per tant ara mateix nosaltres no tenim una visió directa i concreta del projecte. És un tema que va quedar en stand by i que encara està en stand by.

Per acabar, de quins canvis s’han beneficiat els veïns de La Marina respecte a accions de govern d’ençà que va començar el mandat de BEC?

La inversión d’aquest mandat a la ciutat de Barcelona serà molt diferent del mandat anterior. I si miren els 73 barris, decidir que La Marina és un barri prioritari on posarem els esforços del Pla de Barris és una senyal d’una aposta clara. Per exemple, la plaça de Can Clos on hi haurà obres de millora des de la proximitat. Vam estar fent una passejada al sector de Santiveri, i el Pla de Barris va donar resposta a algunes necessitats específiques no només d’equipaments sinó també de millora d’espais públics on viuen veïns que històricament no han estat tinguts en compte Jo crec que en breu sí que es podrà notar. És cert que en un any costa molt de veure resultats concrets però ja es comença a viure l’ambient del consell de barri, les ganes de participar, tenir quipaments i sumar el teixit associatiu. Tot això és resultat de les bones connexions que tenim i de l’expectativa que hi ha amb el govern de BEC.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada