“Revertir els indicadors negatius de la Marina és la nostra prioritat”

Jaume Asens, un dels col·laboradors més propers a l’alcaldessa, parla amb La Marina respecte el futur de Barcelona en Comú, el resultat de las darreres eleccions, els projectes per al barri i altres temes d’interès.

Quina és la seva responsabilitat al municipi? El govern d’Ada Colau s’estructura en 4 grans àrees encapçalades per 4 tinències d’alcaldia. Jaume Asens, alhora de regidor del Districte de Sants-Montjuïc, és el responsable de la tercera d’aquestes àrees; la de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. D’aquesta àrea depèn la Regidoria de Participació i Territori, liderada per Gala Pin i el Comissionat d’Esports i el de Cultura.

Qui és, d’on ve i quines són les seves idees? Li hem preguntat a ell mateix…

A la Marina en molts aspectes encara se la desconeix. Qui és Jaume Asens i com arriba a la política?

L’alcaldessa i jo formem part d’una generació que ens vam començar a mobilitzar els anys 90. Ens va marcar molt l’experiència zapatista i després les mobilitzacions a Seatle, Gènova, on va sorgir el cicle de les mobilitzacions contra la globalització i contra la guerra. En el meu cas, com advocat, estic molt vinculat a la comissió de defensa del col·legi d’advocats i a diferents entitats de defensa de drets humans i alhora de la PAH.

Hi ha un determinat moment en què persones que formem part d’aquests moviments socials. Pensem que hi ha una situació excepcional i el 15M va ser l’acció més clara, però aleshores també ens en vam adonar dels límits de l’acció dels moviments socials. Vam topar contra un mur inamovible que era el del règim construït el 1978 i que ens limitava, ja que el que guanyàvem al carrer no aconseguíem que es transformés en canvis excepcionals. Va ser precisament en aquest context on la reflexió va ser que ens havíem d’arriscar: havíem de fer un salt a la via institucional. Aquesta va ser la nostra motivació, sentíem que la nostra acció política havia de ser allà.

Entrant en l’anàlisi, quina és la seva valoració dels últims resultats electorals?

Jo crec que són uns resultats històrics fruit del moment que estem vivint. Molta gent creu que les institucions estan segrestades per interessos privats i particulars d’una minoria, d’una elit caciquista. Això fa que hi hagi una percepció generalitzada tant a Catalunya com a la resta de l’Estat que les coses han de canviar, i això es cristal·litza en noves expressions polítiques que intenten donar solució al desencantament, la desil·lusió o la desafectació de la ciutadana respecte dels vells partits polítics.

Barcelona en Comú ha tingut un ràpid ascens, però afronta el desafiament de consolidar-se com a partit. Com ho estan analitzant des de dins?

Amb molta responsabilitat i una mica de vertigen. Molta gent està mirant amb esperança el que succeeix aquí, perquè és insòlit que una plataforma ciutadana es presenti sis mesos abans d’unes eleccions municipals i les guanyi i, a més a més, estigui liderada per una dona de classe popular i activista. Ens queda un repte molt difícil d’abordar: construir un subjecte polític a Catalunya. Aquest és el debat pendent. Hem guanyat unes eleccions generals a Catalunya, però sumant forces per fer una candidatura d’unitat popular, ara hem d’abordar si això es tradueix en la construcció del nou subjecte polític més enllà d’una marca electoral o no i què fem en les següents eleccions autonòmiques…

Però BEC haurà d’afrontar la gestió municipal i al mateix temps consolidar-se com a partit…

Som molt conscients que aquest pas només es pot fer amb la suma de persones noves. En la campanya de les generals hi havia el risc que aquesta aposta descapitalitzés la gent que està treballant a Barcelona. Crec que ho hem portat bastant bé perquè més enllà de Xavier Domènech i d’un regidor que ha estat substituït per un altre, s’ha mantingut la majoria de gent que està darrere del projecte de Barcelona.

I quina és l’opinió de vostè de si BEC ha de fer el pas a la consolidació d’un nou subjecte polític?

No ho tinc gens clar. No he tingut temps de pensar-ho ni personalment ni com a col·lectiu. Hi ha gent que creu que això és com quan vas en bicicleta, que si pares caus. Que per l’excepcionalitat del moment ara es donen les condicions i que després igual no es donen per fer aquest moviment, però també és veritat que no sé si hi ha suficient organització. En tot cas, jo formo part de Procés Constituent des d’on sostenim que a Catalunya fa falta un front popular ampli que encara no s’ha construït, que agrupi una sèrie d’actors: des de les CUP fins a Iniciativa.

Tornant al principi, com ha canviat el dia a dia de Jaume Asens?

Totalment: no tinc vida privada. Ara començo a tenir alguns caps de setmana lliures, però fins fa poc tenia moltes activitats per fer els caps de setmana al districte o polítiques.

Sí ha canviat en el sentit que és assumir una responsabilitat molt gran i això et col·loca en una posició de certa tensió vital. Assumeixo un rol que de vegades em genera contradiccions: les pròpies d’haver de gestionar i prendre decisions que no acontenten a tothom. Ara haig d’actuar com a regidor i com a tinent d’alcalde.

La seva absència en alguns actes del barri de La Marina va causar malestar en entitats i veïns. Problema d’agenda o és una política?

És veritat que la meva agenda no m’ha permès trobar un buit per donar atenció a aquestes sol·licituds de manera ràpida i això ha generat una certa preocupació. És comprensible que sigui així. M’agradaria tenir major disponibilitat i agraeixo la paciència que tenen tots els veïns en general, precisament perquè sóc tinent d’alcalde i no només regidor del districte i les àrees de competència que tinc fan que no hi pugui ser tot el que jo voldria.

No té a veure amb la nostra política, però sí hem intentat que això servís per connectar amb la idea de treballar més en equip i donar més a conèixer als consellers de districte i al conseller tècnic, que són les persones que estan treballant més al territori. El fet que a mi se’m vegi menys ve compensat amb el fet que es vegi més a la consellera.

Quina lectura té del Districte de Sants Montjuïc?

Sants-Montjuïc és un districte molt complex i molt ric: té una diversitat d’associacions i una musculatura molt dinàmica i molt forta. Jo crec que és un dels districtes que té més associacions per ràtio de ciutadà i això significa també una interpel·lació molt més gran al poder. Aquesta capacitat d’organitzar-se que tenen els veïns fa que hi hagi una actitud vigilant amb les polítiques públiques, més intensa que en altres barris, i que el llistó d’exigències sigui molt més alt. Però alhora també facilita implantar polítiques públiques de forma cooperativa. Un dels nostres projectes és ferho precisament amb el PAD (Pla d’Actuació del Districte), que és com el full de ruta que permetrà definir quines són les prioritats que s’han d’executar al districte. Aquí serà molt important la participació ciutadana.

I de La Marina, quina és la seva visió i quins projectes concrets s’estan aplicant?

Jo crec que La Marina és segurament el barri més aïllat i abandonat i nosaltres sí que tenim el compromís de revertir aquesta situació. Una de les nostres prioritats és reduir les desigualtats que han crescut. Hem tirat endavant un pla de xoc que ens ha permès triplicar les ajudes en beques menjador i també en habitatge. La Marina aquí ha estat beneficiada, s’estan construint una sèrie d’habitatges conjuntament entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca.

Hem multat la Sareb i hem aconseguit negociar la cessió d’alguns pisos, dels quals també n’hi ha a La Marina. Hem duplicat l’aportació econòmica als plans d’ocupació, tot això gràcies a l’ampliació de pressupost que ens va permetre augmentar els plans d’ajuda i fer inversions, com la compra dels locals del Carrer Química. És claríssim el dèficit a La Marina de locals. Tinc entès que n’hi ha tres per a la gent gran, però també es necessiten per a la gent jove, i aquí hem de veure.

Hi ha grans reptes. Per exemple, el barri té una diferència d’esperança de vida 11 vegades pel que fa a Sant Gervasi i també és un dels més afectats en la salut: la retallada d’un equip mèdic, les infermeres i altre personal, el servei d’urgències nocturn que hi havia, la gent s’ha de desplaçar a altres barris… Alhora, tot això s’agreuja pel problema del transport. Per aquesta raó també hem impulsat un pla de salut que té quatre o cinc barris prioritaris i un d’ells és La Marina, la qual està situada en el mapa de les prioritats de l’ajuntament en diversos camps, precisament pels seus indicadors negatius.

És històric el reclam d’espais per les entitats al barri. Es proposava el local de l’antic cinema Capri. “Estrellas Altas” té la seva pròpia proposta per als locals del carrer Química…

Ens hem reunit amb els veïns “d’Estrellas Altas” i considerem que l’ús concret d’aquests locals ha de decidir-se en un procés de participació ample, regulat i reglat.

El problema de l’edifici Capri és que, precisament en dir l’anterior alcalde que volia comprar-lo, el propietari va pujar el preu i ara demana la xifra de tres milions d’euros, la qual és inassolible: és una xifra que no correspon amb el valor real. Està sobrevalorat per l’interès de compra de l’ajuntament, amb l’agreujant que cal reconstruir-ho perquè l’edifici té aluminosi. Aquest és el missatge que li volem fer arribar al propietari: si ell rebaixa el preu ens ho podem pensar, però ara mateix la seva compra no està en les nostres prioritats. En tot cas mirarem altres llocs si tenim pressupost suficient.

Cal tenir en compte que hi ha molts projectes de futur que els podrem impulsar només si ens posem d’acord amb les altres forces polítiques per aprovar pressupostos nous.

Parlem del metro. Quines possibilitats reals existeixen que l’Ajuntament financi la conclusió de les obres a la Zona Franca?

No volem generar falses expectatives i hem de ser responsables. Està a la taula de les nostres prioritats. L’alcaldessa, cada vegada que s’ha reunit amb el president de la Generalitat i amb la ministra de Foment, planteja el tema, ja que són qui tenen la responsabilitat de fer la línia 10 del metro.Ara esperarem a què es constitueixi el nou govern per insistir. A més, tots els partits del districte ja ens hem posat d’acord en aquesta reivindicació. Si tot això fracassa, en el cas de La Marina podríem estar disposats a finançar el metro. Hauríem d’estudiar-ne la viabilitat, però estem oberts a aquesta possibilitat, a avançar els diners des de l’ajuntament sempre que la Generalitat ens reconegui el deute. El contrari seria una descapitalització enorme. Són al voltant de 70 milions, massa per a les arques municipals.

És importantíssim que la gent es segueixi mobilitzant. Una de les coses que estem millorant és la freqüència dels autobusos; és clar que són petits detalls, però milloren la mobilitat i marquen les fites simbòliques de cap a on es vol anar.

S’ha pensat en alguns projectes grans per a La Marina?

Això haurà de sortir precisament del pla de participació ciutadana. Jo aquí vaig confiar molt en la imaginació i la creativitat de la ciutadania i ho he vist en els consells de barri on, en general, hi ha capacitats que hem d’aprofitar com actiu. Si hi ha algun projecte és aquí on es veu, però ara mateix no en tinc cap al cap.

Una de les propostes és recuperar el Passeig de la Zona Franca com una mena de bulevard o rambla per aconseguir un espai de cohesió a l’interior de La Marina, però també amb la resta de la ciutat…

La veritat desconec quanta força té aquesta demanda però aquesta proposta, com d’altres, ha de sortir precisament en aquest procés de participació i aquí veurem quin pes té cada demanda. D’altra banda, caldria veure el tema del trànsit. No és una solució, però en part es pal·liarà amb el carril bici que es construirà. És veritat que nosaltres ara mateix no tenim cap projecte sobre la taula, però estem oberts a poder debatre-ho amb els veïns.

Per acabar, quina visió té dels mitjans de proximitat com La Marina? Des del govern municipal s’aposta per ells?

Per la proximitat que tenen és un servei que crea barri i consciència de barri i d’identitat: visualitzen problemàtiques que són silenciades en els altres mitjans i generen una major implicació. Un veí informat amb els problemes que li concerneixen és un veí que es mobilitza, que és actiu i que participa més.

Els mitjans de proximitat són un instrument més de la participació ciutadana i, per tant, el nostre desig és reforçar i potenciar aquests mitjans de comunicació que fan barri.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada