Recta final de la campanya electoral

No hi ha cap dubte que aquest any la dinàmica local i nacional ha canviat. El mapa polític espanyol no és el mateix, tal com ens ho retrata el politòleg i articulista Mauro Sturlese en un article publicat per aquesta mateixa casa periodística. Els analistes coincideixen bàsicament en una cosa, en què tots aquests canvis configuren un nou escenari cap als pactes polítics, dels quals Espanya està poc acostumada. Cada dia surten noves estadístiques amb resultats ben diversos que auguren diversos camins. Més enllà d’aquestes dades ocasionals existeixen certs aspectes que marcaran aquestes eleccions: un d’ells és l’aspecte generacional. Ideològicament, els partits polítics han realitzat un ajustament cap al centre evitant, per estratègia de captació de vots, els extrems. Segons els analistes, allò que realment està separant l’electoral és el tema generacional. El PP i Ciutadans busquen disputar-se el centredreta entre una i altra generació mentre que Podemos i PSOE fan el mateix però amb els de centreesquerra.

Un altre aspecte que marcarà el resultat serà la participació, com ja va succeir a les eleccions municipals i nacionals de Catalunya. Les enquestes apunten a un increment de fins a un 75% de participació. Els escenaris de debats també han canviat tant de forma com de fons. La interacció a Internet ha marcat la pauta i, en certa mesura, ha complicat el monopoli d’alguns mitjans de comunicació. No deixa d’estranyar, per exemple, l’arbitrària decisió de grans cadenes mediàtiques de no incloure a totes les formacions polítiques, amb representació parlamentaria, als debats electorals. Partits polítics com UPyD o Izquierda Unida, entre d’altres, han quedat apartats. Si no fos per internet, les xarxes socials i l’interès que generen a tots els mitjans passarien desapercebuts. Per tot això la qualitat del debat també serà fonamental, el bombardeig publicitari i propagandístic amb el qual vivim quotidianament ha aguditzat i incrementat el nivell d’exigència. Els ciutadans reclamen més arguments i contra arguments i això, els partits polítics ho saben.


Pla mig de Francesc Homs, el cap de llista de Democràcia i Llib
FRANCESC HOMS, DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT Vic, 1969

Democràcia i llibertat “per defensar la independència”

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 1993 és militant de Convergència Democràtica de Catalunya i membre de l’Executiva Nacional i de la Permanent. Ha estat escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2003, 2006 i 2010 fins al 2012, quan Artur

Mas va anomenar Homs conseller de Presidència. Ha publicat dos llibres: Catalunya a judici en 2008 i Dret a decidir. Estació concert en 2010. A part, va ser membre del consell assessor de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Democràcia i Llibertat és una coalició integrada per Convergència, Reagrupament y Demòcrates de Catalunya, aquesta darrera, escissió independentista d’Unió i té entre les seves cares més conegudes als expresidents del Parlament Joan Rigol i Núria de Gispert. Reagrupament, impulsada per l’exconseller Joan Carretero, és una escissió d’ERC, amb qui van concórrer en les eleccions generals del 2011. Al 2014 van decidir associar-se amb CDC.

La coalició senyala que tenen com a objectiu presentar- se a les eleccions generals per “defensar la independència de Catalunya”, per “negociar i dialogar” va senyalar el cap de llista Francesc Homs en la presentació de la seva candidatura. En el mateix acte, Artur Mas, anunciava la creació d’un nou partit per a aglutinar a liberals, socialcristians i socialdemòcrates.


 

erc
GABRIEL RUFIÁN, ERC Santa Coloma de Gramenet, 1982

Esquerra busca ampliar el seu electorat independentista

És un activista social, diplomat en relacions laborals i expert en selecció de personal, formació i comunicació.

Destaca la seva implicació en els drets socials i la lluita pel dret d’autodeterminació de Catalunya. Fill i nét d’andalusos, va créixer al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Destaca la seva activitat com a membre de Súmate, des del 2014 des d’on reivindica l’independentisme expressat en castellà. Al 2015 esdevé membre de l’Assemblea Nacional Catalana i al maig del mateix any és escollit membre del Secretariat Nacional.

El projecte polític d’Esquerra Republicana de Catalunya senyala que “l’obtenció de la independencia dels Països Catalans a l’Europa unida constitueix un objectiu irrenunciable”. Referent al perquè es presenten a unes eleccions nacionals quan al seu projecte promouen la “desconnexió” amb Espanya. El seu cap de llista, Gabriel Rufián, en un acte senyalava: “no farem política parlamentaria. Farem de delegació diplomática de la República Catalana”. Per la seva part, el president de la seva formació, Oriol Junqueras deia: “Tenim la voluntat de sumar i de construir una majoria el més amplia possible, el que dona sentit al nostre esforç dels últims anys”, en referència al seu pacte amb Convergència per les eleccions del 27-S.


 

xavier_domenech
XAVIER DOMÈNECH, EN COMÚ PODEM. Sabadell, 1974

En Comú Podem busca consolidarse com alternativa política

És un historiador i activista social. Va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat de la UAB i el Premi Ciutat de Barcelona d’Història el 2006. A la dècada dels noranta va estar vinculat als moviments antimilitarista, estudiantil i contra la precarietat laboral, entre d’altres. Va escriure diversos llibres en els que destaca la seva idea de construcció de la llibertat nacional i social. Ha estat membre de Procés Constituent i va donar suport a la campanya electoral de Barcelona en Comú. Fa uns mesos va ser nomenat comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona.

En comú Podem és una coalició formada per Iniciativa, Barcelona en Comú, Podem, Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa i Equo que va néixer a l’octubre d’aquest any amb l’objectiu de presentar-se a les eleccions generals españoles de 2015 en les quatre circumscripcions electorals de Catalunya. En Comú Podem planteja establir una relació d’igual a igual amb Podem pel que té com a objectiu tenir grup parlamentari propi i apostar per articular conjuntament amb la formació de Pablo Iglesias els “punts en comú”. La formació no descarta entendre’s amb sectors d’ERC i busca la forma d’apropar-se a la CUP. Encara que no han presentat un programa definit senyalen que tenen com objectiu implementar mesures per recuperar l’estat de benestar.


juan-carlos-girauta-1
JUAN CARLOS GIRAUTA, CIUTADANS. Barcelona, 1961

“Uniformització fiscal sense excepcions territorials”

És un advocat, periodista i escriptor. Diputat al Parlament Europeu. Va estudiar amb els jesuïtes del carrer de Casp. Posteriorment, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i va fer una MBA per la Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE). Va arribar a militar en el Partit dels Socialistes de Catalunya. La seva activitat com a periodista i analista polític i econòmic s’ha desenvolupat en mitjans de comunicación com l’ABC, COPE i Onda Cero. Va ser escollit eurodiputat com a número dos de la llista per Ciutadans a les eleccions al Parlament Europeu de 2014. Entre les seves promeses, el partit d’Albert Rivera, defensa reduir l’IVA cultural del 21% al 7%. A més, vol limitar a dos els tipus d’IVA: un de general del 18% i, un altre de reduït del 7% en el qual es trobarien el béns de primera necessitat com els productes culturals o la hostaleria. El programa de Ciutadans recull la supressió del Senat i la seva substitució per un consell de presidents autonòmics. És a dir, tenen el “compromís” d’avançar cap a una major uniformització fiscal sense excepcions territorials, en referència als concerts econòmics del País Basc i Navarra. En educació, proposen un pla pactat per totes les forces polítiques i en sanitat son partidaris de delimitar la prestació dels serveis a les comunitats autonòmiques i, a partir d’una base, permetre el copagament sanitari.


la_cap_de_llista_del_psc_a_les_eleccions_espanyoles_carme_chacon_259279
CARME CHACÓN, PSC. Esplugues de Llobregat, 1971

El PSC manté la seva aposta per un estat federal

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i estudis de postgrau a diverses universitats Internacionales. Militant de les joventuts socialistes des de 1989 i afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de 1994. Va iniciar la seva carrera política a Esplugues de Llobregat. L’any 2007 fou nomenada Ministra d’Habitatge per José Luis Rodríguez Zapatero i el 2008 es va convertir en la primera dona d’exercir un càrrec de Ministra de Defensa a Espanya.

Després de diversos mesos anunciant que derogaría la reforma laboral del PP, el PSOE va donar un pas enrere senyalat la intenció de realitzar una “reforma profunda”. El socialistes proposen a més una reforma de la Constitució per “millorar la qualitat democràtica, blindar els drets socials i avançar en la federalització del model territorial” com a punt clau per solucionar el desafiament sobiranista de Catalunya. En el tema salut, defensen tornar la targeta sanitària al sense papers i recuperar el sistema de salut previ a la reforma del PP. Considerem l’educació com la palanca d’un creixement diferent i volen “comprometre una inversió per arribar al 7% del PIB en dos legislatures”. Per últim, la formació s’ha compromès per escrit a derogar l’anomenada llei mordassa durant la pròxima legislatura.


pp
JORGE FERNANDEZ DÍAZ, PPC. Valladolid, 1950

El PPC centra el seu missatge en la “recuperació econòmica”

És enginyer industrial i inspector de treball, encara que es dedica a la política des dels 28 anys, havent militat en diversos partits de dreta i centredreta durant la Transició (UCD, CDS, el 1983 Alianza Popular, refundada el 1989 com a Partit Popular) i membre supernumerari de l’Opus Dei. Des del 22 de desembre del 2011 és Ministre de l’Interior d’Espanya.

El PP té com estrategia de campanya que el seu missatge giri principalment entorn a la gestió econòmica que ha realizar el seu govern durant aquesta legislatura. Pretenen subratllar la idea que han evitat un rescat i volen que es compari l’Espanya del 2011 vers la que han aconseguit. En aquesta línia, un altre dels missatges de campanya és el creixement i la creació de nous llocs de treball, prometent així, per la seva próxima legislatura, arribar als 20 milions de treballs. En relació a la qüestió catalana, els populars entre les seves propostes declaren “exercir l’autoritat democrática complint i fent cumplir les lleis, sense excepció ni subordinació per cap tipus d’interès”. Per altre banda, no destaquen propostes davant la corrupció tot i els diversos casos que han marcat la seva legislatura.

 


unio
JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA, UNIÓOsca, 1952

Unió aposta pels autònoms i la familia

És diplomat en Comunitats Europees pel Ministeri d’Assumptes Exteriors i Llicenciat en Dret. Va ser diputat a les Corts Generals d’Espanya per Lleida entre el 1982 i 1993 i, per Barcelona, ocupa el càrrec des del 2004. També va exercir de Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya entre novembre de

1999 i febrer de 2001. Duran va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya al 2011, per la seva tasca al Parlament Europeu. Per aquestes eleccions, Unió centra les seves propostes en dos eixos principals: els autònoms i les esglésies catalanes. Proposen una sèrie de mesures específiques de suport als treballadors autònoms, per tal de mantenir la seva activitat com ara millorar les condicions d’accés al subsidi d’atur, fomentar la reactivació de crèdit pels autònoms, entre d’altres. Pel que fa a les esglésies catalanes, es compromet amb el dret a la vida i a la defensa de la família i proposa mesures per racionalitzar horaris que permetin conciliar la vida familiar amb la laboral. Unió declara: “En moments on la confrontació i la fractura social poden prendre cos més que mai, defensem el diàleg, la cohesió, el reconeixement de l’altre, la concòrdia i la convivència” en clara referencia a la situació nacional catalana.

 

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here