Lolo Fernández: “Prefereixo els concerts en sales petites que els festivals”

Lolo Fernández, un músic amb molt recorregut a la ciutat ens parla de la seva experiència i visió del panorama musical a casa nostra. Actual integrant de la banda de rock Quatreros i productor i compositor col·laborador amb altres músics. Diu que prefereix els concerts en sales petites que els festivals i a més, comparteix projectes amb artistes que també van compartir el seu punt de vista amb La Marina.   

Coneixem-lo una mica més.

Com vas començar a tocar i qui era el teu referent per fer-ho?

Doncs tindria uns 16 o 17 anys quan em vaig comprar la meva primera guitarra, una acústica que encara conservo i que està amb els trasts gastats, de la guerra que li vaig donar. Realment després de comprar-la vaig estar uns mesos sense treure ni una nota i la vaig deixar aparcada fins que va aparèixer per casa un amic amb un llibre de tabulatures dels Beatles. I d’aquí fins avui!

Influències?

Des del flamenc que s’escoltava a casa quan era petit, Rafael Farina, Antonio Mairena; Pepe Marchena, Beatles … als discos que portava el meu germà gran, Deep Purple, AC / DC, Bob Marley, The Police o David Bowie. Sóc molt eclèctic en els meus gustos musicals; en una mateixa tarda puc escoltar Metallica, Tommy Emmanuel, Bach, Los Aldeanos, etc. Tot el que escoltes influència d’una manera o altre.

Quins han estat els teus anteriors projectes?

La primera banda en la qual vaig estar, a finals dels 80, va ser 107 Timbres. Fèiem una barreja curiosa de pop rock, amb distorsió i teclats i en els inicis amb caixa de ritmes. Molt vuitanta! Després vaig estar uns anys tocant reggae amb Radical Style. Amb ells va ser l’època de grans escenaris i festivals, telonejant Third Word, The Wailers … Més tard, vaig tornar a tocar amb Esteban de la Torre i José Luís Otero, que havien estat part de la meva primera banda, 107 Timbres. ¿La banda? Pedestrians in CROSSWALK, Pop Rock potent. D’aquesta banda hem recuperat cançons per Quatreros.

Explica una mica com vau començar i el que feu amb la teva banda actual?

Tinc dos projectes. D’una banda Quatreros, on fem rock amb temes propis, cosa rara avui en dia, que tot són bandes tribut. Vaig entrar substituint a l’anterior guitarrista i porto ja uns quants anys amb ells. Aviat ens posarem a treballar en el pròxim àlbum. D’altra banda, faig temes i producció per a Doctor Matanzas, amb Ernesto Jova, cantant cubà de hip hop. El primer disc, “Poesia Sucia” va ser una producció meva i de Vicente Alonso, el cantant de Quatreros. I el segon, “13 Rimas”, que acabem l’any passat, ha estat una producció de força gent, només hi ha alguns temes meus, però m’ha encantat el resultat final.

Fa temps que estàs al món de la música. Com creus que han evolucionat els estils, concerts i el panorama musical en general.

Anem a pitjor en tot, en sales, en pagaments, en bandes, en concerts. Als 90 cobràvem uns 60 € mínim per músic. Avui en dia màxim, et paguen 50 €; la majoria de les sales ja no tenen programació diària i els preus dels concerts són per sortir corrent. Està fatal!

Quina banda trobes a faltar per veure en concert? O quin tipus de festival creus que falta a l’actualitat?

Doncs m’agradaria molt veure a Samantha Fish, un guitarrista de blues americà o Imelda May, una cantant irlandesa de rock & roll, molt bones les dues. Els festivals em sobren, prefereixo els concerts en sales petites, on poder gaudir de la música i de la banda, amb gent que va a veure aquesta banda concretament.

Més informació

Quatreros.org 
quatreros.bandcamp.com
doctormatanzas.bandcamp.com

 

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.