NATÀLIA MORALES|
Entrevista a Benito Maín, artista i veí de la Marina.
“M’és més fàcil donar martillazos que parlar”, amb aquestes simpàtiques paraules començava l’entrevista amb Benito Maín, artesà i artista, veí del barri i president de l’Agrupació d’Artistes de la Marina. Molt estimat per tots, aquest mes la Biblioteca Francesc Candel i els seus amics i familiars, han volgut rendir-li un homenatge per tal de fer-li saber l’orgullosos que estan d’ell i lo agraïts que li estem tots els veïns de la Marina per la seva gran tasca.
Quan va començar a moure’s al món de la forja?
Et puc dir que el ferro ho he tractat des de ben petit. Vaig estar 19 anys treballant amb pagesos, i més tard vaig començar en un taller agrícola, de fusteria i “carretería”. De totes maneres, el treball que jo realitzo ja no ho fa tanta gent. S’ha de néixer amb això, i tenir un bon lloc on poder realitzar-ho.
A més del ferro, domina alguna altra tècnica?
No tinc dificultat per fer les coses, sempre que aquestes m’agradin i estiguin dins dels coneixements que jo abasto. Puc treballar la pedra, a petita escala o la fusta, que tampoc m’espanta. Em dedicava a fer carros, i aquests estan fets de ferro i fusta, per la qual cosa domino la tècnica dels dos materials.
Quin procés segueix per crear una de les seves obres?
Quan em poso a crear una obra, si la meva ment no és capaç de veure-la acabada, intento tenir almenys una idea de com serà. Al principi faig un esbós o un dibuix, per tenir un concepte del que vaig a fer, no es pot començar a picar un ferro sense haver pensat abans el que vols representar. De totes maneres, de vegades surt millor del que tenies pensat.
4. Actualment, la seva obra està exposada a la Biblioteca Francesc Candel. Ha exposat les seves creacions al públic en més llocs?
Al barri, he fet diverses exposicions amb l’Associació d’Artistes. Fora de la Marina, vaig exposar aquest any i l’any passat al Festival Internacional Forja Viva, que es celebra al Museu Marítim. El resultat va ser molt bo, però com el museu abasta moltes coses, solament vam poder exposar tres dies. És molt interessant de veure perquè exposen ferrers de diferents llocs d’Europa. Les obres exposades són de qualitat, ni millors ni pitjors que les de la Biblioteca, sinó d’un estil similar.
Al barri és un veí molt volgut per tots per la seva amabilitat i col·laboració en actes com la Cavalcada de Reis, Carnestoltes… Per què li agrada col·laborar?
Vaig arribar al barri l’1 de novembre de 1969. Des de llavors sempre he col·laborat amb el que se m’ha permès. Vaig treballar a la SEAT 42, i sempre he compaginat el meu treball amb les meves aficions.
L’ideal seria que col·laboréssim tots amb el barri, però mai ha estat així. A mi m’ha agradat fer-ho des de petit, crec que mereix la pena si l’objectiu és bo. Sempre he estat involucrat en les activitats d’aquest barri. Sense anar més lluny, aquesta mateixa tarda anem a fer unes peces per donar vida al pessebre que es munta cada any per Nadal.
Amb quina activitat gaudeix més ajudant?
A mi em sembla bé tot, no tinc predilecció per res. L’important és fer les coses que pretenguis fer de la millor manera que puguis, és la meva manera de pensar.
Com es va sentir el dia del seu homenatge?
Va ser tota una sorpresa, no m’esperava alguna cosa així per res. Tot això està sent molt emocionant per a mi. Només de pensar-ho ja m’emociono.
Com definiria vostè el barri?
Últimament el barri s’ha degradat bastant, però sempre dic que encara perdura el que és bo. Jo estic orgullós del barri en el qual visc i de la seva gent, mai he tingut problemes amb ningú. Pegues les pot tenir qualsevol lloc.
Què li va semblar la proposta del Regidor Jordi Martí i Galbis, de tenir una escultura seva al barri?
Em va semblar una molt bona idea, ja que suposa la valoració del treball artesanal. De fet, tenim ja una idea per al barri. El punt negatiu d’això és que el valor que tenen aquestes coses ja es surten fora de lonormal, i no voldria que es gastés una gran quantitat amb el projecte. Amb diners tot es pot desenvolupar, però tindré sempre en compte el valor econòmic. Tindré una entrevista amb ell per tractar el tema. Es poden fer coses molt boniques.
