La ‘vida’ es un microrelat que a vegades té premi

La vida està plena d’històries, i d’històries plenes de vida. De petits detalls, de breus moments. D’espurnes que encenen un gran foc, i de paraules que construeixen relats autèntics. Aquesta és l’essència de l’escriptura. Saber traslladar en un paper tota una vida. Exactament el que va fer, amb èxit, la Núria Barrachina ara fa uns mesos.

Veïna del barri de la Marina i treballadora al Centre Cívic de La Cadena, la Núria va proclamar-se vencedora de la 21a edició del certamen de relats curts ‘Relats en Femení’. Aquests premis els organitzen el Centre Cívic La Sagrada Família, i la protagonista va guanyar en la categoria de microrelats en línia.

Inspiració a partir d’una frase de la Montserrat Roig

“M’he presentat a vegades a altres premis i no he guanyat. Jo em presento per intentar-ho, pel plaer d’escriure, perquè és un alliberament”. A part, apunta que “rebre un correu donant-te les gràcies per la participació, és suficient”.

Tanmateix, en aquesta ocasió va ser diferent, ja que ella va presentar-se perquè va inspirar-li la frase de la Montserrat Roig, a partir de la qual s’havia de seguir el relat. Així va sorgir el text titulat ‘Vida’, una petita història existencialista, de trobar-te a tu mateixa i de mirar-se al mirall i reflexionar sobre com viure els moments que t’envolten.

Missatge d’empoderament de la dona

A les entranyes del relat trobem també pinzellades d’un missatge feminista que s’ha de sentir més viu que mai. “El relat parla de què ets tu i no necessites a ningú, perquè hi ha dones que no són o no deixen ser qui són”, explica la Núria. A la vegada, ella va més enllà i exposa que “tant de bo no s’hagués de celebrar el 8M, perquè m’agradaria que no hi hagués cap diferència entre home i dona”. De fet, ella creu que hi hauria d’haver el dia de la persona, i que en aquella jornada cadascú expressés els seus sentiments.

Tradició artística familiar

Si la Núria ha seguit presentant-se a concursos i premis és per la seva inquietud de seguir escrivint. De trobar nous missatges i noves històries, o de reflectir les seves pròpies. Però també perquè dins del seu context familiar i social sempre l’han fet costat i animat. De fet, el seu germà es dedica a pintar i dibuixar. “Ell creu que l’art s’ha d’anar ensenyant, però jo sóc més intimista”. Ara, el seu germà vol interpretar mitjançant dibuixos els poemes o textos de la Núria. Una proposta interessant que segur que portarà moltes alegries.

Pocs incentius per a la cultura

No hi ha millor entès de la cultura que aquell qui treballa o s’interessa per ella. I en aquest sentit, la protagonista sap el que hi ha i parla amb honestedat: “Hi ha pocs incentius per la cultura. Jo no escric perquè hi ha un premi darrere, però si crec que la literatura s’ha de valorar, com es valora un curt o una pel·lícula”. Per acabar, denuncia que hi ha escriptors molt bons que necessiten una empenta per seguir creixent”.

Però ella també veu la cultura molt a prop degut al seu treball a La Cadena. Explica que des del Centre Cívic s’està impulsant la cultura amb exposicions o presentacions, però que la resposta és més aviat poca. Per això s’ha d’impulsar encara més la part creativa i cultural, perquè mai podem perdre les arrels i les tradicions. Perquè a vegades la cultura ens serveix per trobar- nos a nosaltres mateixos, com la Núria va trobar les paraules adequades per reflectir en paper la seva ‘vida’.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.