Col·lectius de negres, gitanes i llatinoamericanes reclamen un feminisme que les visibilitzi

La Marina no s’ha quedat al marge de les reivindicatives pel dia de la dona

Les activitats van començar divendres, quan el grup de Feministes de la Zona Franca van convocar assemblees, trobades i un dinar amb tàpers. Veïnes joves i grans es van ajuntar per compartir la jornada del 8 de març. Però, sens dubte, quan va agafar força la concentració va ser a la tarda, a l’hora d’anar a la manifestació general convocada al centre de la ciutat. Tota la Gran Via de les Corts Catalanes, gairebé fins arribar a la Plaça Catalunya, era plena de gent de tota mena. Joves, grans, dones, però també alguns homes van prendre l’avinguda en una jornada que va reeditar l’èxit de convocatòria de l’any passat.

Ja en dissabte, a la Marina es van seguir fent activitats. Pel matí hi va haver l’Equinkana feminista, organitzada per les joves del Centre Cultural Estrelles Altes. (veieu la notícia)

Després, es va organitzar una xerrada a la Plaça Marina amb convidades que parlaven de les seves experiències i les dificultats que encara tenen per accedir a drets bàsics. Així l’advocada Jessica Sala, de l’Associació Guineocatalana, va parlar de la necessitat d’un feminisme que posi èmfasi també en les minories. “Quan em toca defensar algú, en veure’m tothom pensa que sóc la part demandada”, va explicar entre moltes altres exemples que posaven en evidència el tarannà no només masclista sinó també racista d’algunes actituds que encara persisteixen fins i tot en algunes institucions.

I en la línia del que denunciava la ponent, l’anècdota la va protagonitzar una veïna gran present a l’acte que va entendre l’exposició com un atac dels “immigrants cap als espanyols” “que venen i viuen bé”. “És que no sóc immigrant, jo també sóc espanyola”, va replicar la Jessica de manera espontània, amb el suport de tota la gent concentrada. Al voltant d’una seixantena de persones.

Una altra de les ponents va ser la també advocada, Noemí Fernández, de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. Va reivindicar el llegat de la comunitat Gitana a Europa i després va narrar la seva experiència. Una gitana que ha fet la universitat. “Hi ha escoles on als nens gitanos se’ls dona per perduts des de petits i se’ls diu que seran lladres”, deia per il·lustrar un tant més del mateix: racisme i discriminació encara molt present en tos els espais, fins i tot en les institucions.  “En el moment que saben que ets gitana no volen ni llogar-te un pis”, explicava tot fent un seguit d’exemples.

La taula va acabar amb l’exposició de l’Úrsula Santa Cruz, de l’Associació Tic Tac, especialista en feminismes. Va anar una mica més enllà de denunciar el racisme i  va fer un reclam per sacsejar la “mentalitat colonial” que encara persisteix en la realitat de col·lectius com les dones de fer feina, “moltes de les quals són llatinoamericanes”.

Les xerrades, organitzades per la Taula de Dones, van acabar cap al migdia. Finalment els joves de l’Ateneu Engranatge van propiciar un ambient xerraire amb un vermut… pa amb ous o xistorra a combinar amb cervesa (o el que és volgués a beure).

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada