Avaluem l’avenç del Pla de Barris amb la Cap del projecte a La Marina

La Xitlali Hernández Martínez és Psicòloga Social formada a la Universitat Metropolitana de Mèxic. Va continuar els seus estudis de màster en Psicologia social a la Universitat Autònoma. Ha treballat en diferents projectes comunitaris de gènere, d’infància, i sobretot en projectes interculturals.

El Pla de barri ha destinat més de 15 milions d’euros a La Marina. Què se n’ha fet, d’aquests recursos?

Concretament són 15.304.900 milions, dels quals uns 13 es destinen a projectes d’inversió (més del 80%) i la resta a  despesa corrent. A diferència d’altres projectes, com la Llei de Barris, hem volgut posar l’accent en l’àmbit social. Hem prioritzat projectes educatius, relacionats amb drets socials, amb mirada de gènere, d’esport, de salut…. a banda de reformes en l’urbanisme, tot i que de vegades aquestes són les més visibles.

Quina incidència urbanística ha tingut el Pla de Barris a La Marina, fonamentalment?

Per una banda, ha millorat espais educatius com ara l’escola Enric Granados, la rehabilitació de la sala Maremar a l’escola  Bàrkeno, els arranjaments de la colònia Santiveri… que eren actuacions urgents al Prat Vermell.

D’altra banda, han millorat també l’accessibilitat i connexió entre els barris, amb els ascensors a El Polvorí; i els espais per fer esport, com són la pista de patinatge, o espais de convivència com els jardins de la plaça Mediterrània.

I en l’àmbit social, quin ha estat l’impacte, i què en romandrà? 

Teníem tres àmbits d’actuació: drets socials, educació i activitat econòmica. L’impacte més directe ha estat en educació. Hem posat sobre la taula la necessitat d’enriquir les escoles i el treball dels professionals, de portar educació i cultura de qualitat al barri, de fer aquest salt qualitatiu en quant a oferta. I també crec que hem aconseguit donar una empenta a entitats joves.

Com i amb qui s’ha treballat?

Hem anat de la mà de tots els agents del barri. Així hem pogut donar suport a projectes molt interessants i de molta qualitat que ja es venien desenvolupant.

Quantes persones treballeu en el Pla de barri de La Marina?

Les que treballem de forma directa en el projecte som unes 150 persones. Però hi ha d’altres que, tot i no dependre directament del Pla, també estan involucrades i compromeses amb el projecte. Com ara els mestres de les escoles.

Quina valoració fa de l’avenç del Pla de Barri, a hores d’ara?

Molt positiva perquè hem fet un salt qualitatiu quan a poder cobrir les necessitats del barri. El Pla de Barris ha estat una oportunitat per posar sobre la taula propostes innovadores i diverses, relacionades amb el lleure (com ara les pistes de patinatge), amb la memòria històrica i la identitat, que ajuden a crear cohesió entre barris (com ara els projectes d’oferta cultural), amb la millora de certs d’espais que presentaven problemes de convivència i necessitaven un nou aire, com és la Plaça Mediterrània, o  amb la necessitat d’espai de moltes entitats, que quedarà coberta amb la rehabilitació dels locals del Carrer Química.

Hem avançat molt però és cert que en quatre anys no es pot fer la transformació d’un barri com La Marina, que necessita una mirada més llarga e intensiva.  Resten pendents moltes coses a les que no hem pogut donar encara una empenta.

Com ara quines?

El treball amb joves, amb prou feines hem pogut començar a posar les bases del volem fer. Els hi hem destinat un espai per respondre a les seves necessitats emocionals, però queda molta feina a fer.

Què ha estat el més difícil de gestionar a La Marina?

Pot semblar contradictori, però el fet de voler treballar de manera participada, a vegades alenteix la feina i els objectius que ens havíem marcat. També voldríem poder arribar a més gent que no està associada…però no sempre és fàcil. La nostra voluntat és incorporar la major quantitat i diversitat possible del veïnat i crec que  encara hauríem d’aprofundir en aquesta línia i trobar els mecanismes adients.

Els professionals, sobretot de la cultura, ja diuen que costa molt arribar als veïns. Quina és la seva reflexió?

Crec que ajudaria tenir més espais comuns perquè els barris estan dispersos. Per això vam fer el parc de patinatge, però aconseguir major participació és un repte a tot arreu i no només a La Marina.

Què ha estat el més fàcil de gestionar al projecte?

El fet d’anar de la mà de moltes entitats culturals o associacions noves amb ganes d’incorporar- s’hi, per exemple. Això ha estat molt enriquidor tant pel conjunt d’entitats com per nosaltres. També ha estat molt fàcil treballar amb professionals del barri, de molta qualitat, molt motivats i implicats. Ens hem nodrit mútuament.

Faci’ns ara una autocrítica d’allò que consideri que podíeu haver fet millor.

Em costa perquè crec que ho hem fet el millor que hem pogut… Potser el fet que els objectius que ens havíem marcat no sempre van acompanyats dels ritmes de la comunitat, però calibrar això ha estat complicat perquè no volíem quedar-nos en petits objectius.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada