Els metges es planten davant la càrrega assistencial i per la qualitat sanitària

Professionals dels dos CAP del barri expliquen l'estrès al qual estan sotmesos contínuament

Guadalupe Fernández, Maria José Peiró, Judit Sosa i David Riaza, tots professsionals del CAP Dr. Carles Ribes. Foto: Rafel Vidal

La càrrega assistencial i la precarietat en la qual es troben els professionals de la sanitat no se sosté. Aquesta és la conclusió de tot el col·lectiu que, cansat de reclamar sense obtenir resposta, ha decidit fer vaga durant cinc dies, del 26 al 30 de novembre.

Entre els més de 5.700 facultatius d’atenció primària, prop d’un centenar corresponien a professionals dels dos CAPs del barri que s’hi van adherir. “Tenim una sobrecàrrega assistencial brutal i com més va més grossa”, va assegurar la metgessa Guadalupe Fernández del CAP Doctor Carles Ribas, juntament amb els seus companys Maria José Peiró, Judit Sosa i David Riaza, que han confirmat la situació, cadascú des de la seva vivència.

El més greu, segons denuncien, és el gran nombre de pacients que s’han d’atendre diàriament: “Comencem amb 24 o 26 visites i podem acabar amb 34 tranquil·lament. Tot això sense haver-hi passa de grip ni d’altres patologies conflictives”. Entre d’altres peticions, la vaga demana disposar de 12 minuts d’atenció per pacient. “És un temps totalment raonable, oi?”, es pregunta retòricament en Manel García Lareo, metge del CAP La Marina, que ha arribat a atendre fins a 40 pacients en un mateix dia.

 

Imatge de la vaga de metges.

“El sistema sanitari no és una cadena de muntatge. Però fins i tot les màquines s’aturen per garantir que puguin continuar de manera òptima, nosaltres tractem amb persones”, torna Fernàndez. A la sobrecàrrega assistencial s’afegeixen altres tasques que progressivament s’han anat incorporant als professionals sanitaris, com ara les consultes telemàtiques i telefòniques dels pacients, que han d’atendre en 2 o 3 minuts. “Posar cara a la persona, perquè a vegades no te’n recordes, veure la seva fitxa, la seva última consulta i gestionar el que t’està demanant, tot just en dos o tres minuts és un número de màgia” objecta Fernández.

Sobre les suplències, els metges del CAP Doctor Carles Ribes especifiquen que si no hi ha qui pugui cobrir la baixa, els pacients es traslladen per altre dia i s’arrossega una demora que els penalitza en el compliment dels objectius fixats. Per això, emfatitzen, la principal reivindicació de la vaga és un màxim de 26 visites diàries, 12 minuts per pacient i 6  per consulta telemàtica.

 

Manel Garcia Larea, metge del CAP La Marina                                                                                         Foto: Rafel Vidal

Es demana també que hi hagi un màxim de pacients assignats a cada facultatiu: 1.300 per metge de família; 1.000, per pediatre; i 8.800 per ginecòleg. El comunicat del Sindicat de Metges matisa que la ràtio ha de ser més baixa “com més dependent sigui la població”. És el cas de la Marina. “Hi ha una diferència notable en el requeriment d’atenció que fa la població d’un barri de renda mitjana o baixa i d’altres amb més possibilitats. En el primer cas la dependència del sistema públic és total i sovint coincideix que la població pateix patologies cròniques (com les cardiovasculars o les psiquiàtriques) que demanen més temps d’atenció”. “Hi ha pacients que els hi convé que xerrin i diagnòstics que també en requereixen, perquè amb cinc o sis minuts a vegades no n’hi ha prou. Per exemple, quan s’ha de comunicar un resultat dolent i complicat a un pacient…”, insisteix Garcia.

Una situació que desmotiva els joves professionals

Els metges Guadalupe Fernández i Manel Garcia porten anys fent el seu servei, a diferència de la resta de joves professionals que han parlat amb La Marina. Ells van conèixer la situació prèvia a les retallades i han viscut el desenvolupament del sector. Asseguren que van assumir la vaga per fer notar el seu malestar, però també per preocupació per les noves generacions.

Durant l’entrevista amb el diari la Marina                                                                                             Foto: Rafel Vidal

Les retallades salarials que acumulen els facultatius d’atenció primària des del 2010, “representen una pèrdua retributiva acumulada de més de 50.000 euros” –un 30% del poder adquisitiu, segons el Sindicat. “Davant aquesta situació, els joves opten per millors ofertes d’arreu d’Europa, on els metges formats a Espanya “estan molt bé considerats”, i mentre “aquí continuem amb el dèficit de professionals”.

I és que la situació que pateix el col·lectiu de professionals de la sanitat d’atenció primària s’entén millor a partir dels números. Al cúmul de tasques afegit els últims anys s’hi suma la disminució de recursos al sector, que ha passat del 18,4% del pressupost del Departament de Salut el 2010 fins al 16,9% actual. Tot plegat explica la rebel·lió de l’atenció primària, que la majoria de veïns i veïnes veu justificada i hi dona suport.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada