“Qualitat, bon servei i esperit de barri, és la base de la nostra feina”

Francisco Miguel Álvarez Castro

Té 42 anys, cuiner i casat amb la Núria. Vatreballar 16 anys en la construcció fins que l’empresa va fer suspensió de pagament i no va poder cobrar res. Amb 39 anys es va quedar a l’atur. Llavors va sorgir la idea, juntament amb la seva dona, la Núria, i el seu germà, en Longinos, amb qui compartia la situació d’atur, d’obrir un bar-restaurant al barri, on pensaven que podia tenir bona acollida. Així va néixer l’Ibèria (Mare de Déu de Port, 217) que en poc temps ha esdevingut un dels més populars a la zona. Parlem del seu treball però també de les emociones: les pors i les alegries que comporta haver de reinventar-se per a poder continuar treballant.

Per què vau obrir un bar?

Volíem tenir una mica d’estabilitat i amb la mala l’experiència a l’empresa, que ens va despatxar sense cobrar res després de 16 anys, va arribar un moment on vam dir, per treballar tant, treballem per a nosaltres.

Certament és un dels més freqüentats, a què atribuïu l’èxit?

Crec que és una combinació de factors: fer les coses bé, tenir un bon producte, preus adequats, no enganyar a ningú i muntar el negoci en un lloc on sàpigues que hi ha possibilitats. Al barri vivim persones treballadores i som conscients que no ens podem passar.

Molts comencen bé i al poc punxen. Vosaltres no heu deixat de créixer.

Ens ajuda molt el fet de ser del barri i hem de reconèixer que hem tingut el punt de sort que tot negoci que arrenca necessita, però també el fet de mai no enganyar ningú: si és peix, ha de ser fresc. Si és carn, ha de ser bona. No pots enganyar la gent perquè sinó no tornen. Després, evidentment hi ha temes com el bon servei, entre d’altres que també són importants.

Teniu penjats l’escut i les fotos de l’Ibèria.

Aquest local sempre ha estat el bar del club de futbol Ibèria. Quan el vam agafar duia un altre nom però nosaltres vam voler recuperar-lo perquè ho crèiem important. El pare va ser soci del club i nosaltres ens hem criat jugant al seu camp. A més a més volíem donar-li un aire de barri, així que els antics socis, que ara són clients nostres, han anat portant algunes fotos. L’escut és un detall amb el club.

Quin tipus de clients teniu?

Hi ve gent del barri de tota la vida i també gent de les oficines que s’estan obrint al voltant i que estan donant vida a aquesta zona. Moltes empreses reserven taula.

Aviat fareu tres anys…

El 20 de desembre. Ha estat una progressió molt ràpida. El primer dia vam fer 8 menús. El segon en vam fer 30 i des d’aleshores hem anat pujant. El primer any en vam arribar a fer d’entre 70 a 120 per dia i vam haver d’incrementar la plantilla. Ha de ser així si vols fer un bon servei. Ara en som 7 persones a l’equip.

Créixer en plantilla és un pas important en tot negoci.

Tota la plantilla és gent del barri. Al començament teníem por de contractar perquè pensàvem en les famílies dels treballadors i en què havíem de poder pagar les nòmines tots els mesos. Això fa respecte, però ho vam fer. No treballem amb res congelat: les patates les pelem nosaltres, els canelons o el fricandó, tot és fa aquí i això necessita temps i dedicació. I va ser una bona decisió.

Abans obríeu els diumenges. 

Hem aconseguit una certa estabilitat i hem optat per tenir millor qualitat de vida. Si surten els números per poder pagar, ja està. Els marges tampoc donen per fer-se ric. Ha estat una decisió pensant en tot l’equip.

Les últimes pluges van afectar aquesta zona, com us va anar a vosaltres?

Es va inundar tot. El problema és que s’ha trigat massa en netejar-ho. Després de tres setmanes han vingut a posar els cartells dient que vindrien. Molta fira i molt metro però aquesta zona està abandonada.

Què és el que més li agrada del barri?

La gent.  Hem nascut aquí i mantenim aquest vincle especial. Ens agrada compartir, fer el vermut, l’esmorzar de forquilla els caps de setmana. Així és com veritablement es coneix la gent. Abans anaves al Pelegrí, al camp o a les Cases Barates, però últimament havies de desplaçar-te al Paral·lel o Poble Sec i ja no és el mateix, perquè no és a prop de casa i no coincideixes amb els veïns.

I el que menys li agrada ?

En principi res. Ens sentim tant bé i ens han acollit tan bé, que és difícil trobar peròs.

Creieu que manquen coses a nivell de comerç al barri?

És clar que sí, les grans superfícies com el Mercadona fan molt de mal al petit comerç, perquè l’eliminen. És còmode per la gent jove però perjudiquen els petits, que no poden competir en preus, ni en moltes coses.

Ara estan arribant altres empreses de menjar a la Zona.

És de suposar i encara vindran altres, però  s’hauria d’intentar que sigui la gent del barri la que es beneficiï de la dinamització que està guanyat la zona.

Animes la gent de la Marina a muntar negocis?

Si, s’ha de ser valent a la vida, és clar que sí.

Quina influència ha tingut vostra mare a la cuina?

Alguna recepta és seva però realment poc. Sempre hem estat cuinetes. Els que realment ens ho hem currat hem estat el meu germà, la meva dona, jo i tota la plantilla, que és de cine.

Diuen que els negocis familiars no acaben gaire bé,

Sempre hi ha discussions i a vegades alguna veueta que puja, perquè som moltes persones en pocs metros quadrats, però s’ha de saber desconnectar. Quan s’acaba la jornada el problema també, demà serà un altre dia. Tothom sap el que ha de fer i no cal recordar-li a ningú.  Si alguna vegada cal cridar l’atenció es fa, però generalment no és necessari. Al cap i a la fi tots saben que mengem d’aquí i entre tots cuidem la feina.

Hi ha molta gent d’entre 35 i 45 anys que va perdent l’esperança de trobar feina, què els diria?

Sempre que ens quedem a l’atur tenim por perquè no sabem quan pot durar. A la nostra plantilla, excepte dues noies la resta no havíem treballat a la restauració.  Hem hagut de formar-nos, llegir llibres, buscar a You Tube. No podem quedar-nos parats. Què fem, doncs? És complicat però ens hem de moure. I si s’ha de canviar de sector es canvia. Que s’hagi treballat tota la vida d’una cosa no significa que no es puguin fer d’altres. Podem reinventar-nos.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada