“Cal que ens obrim a conèixer-nos entre cultures per evitar populismes ximples”

Ibtissam Chakkour
És graduada en estudis àrabs i hebreus i també és tècnic superior en administració i comerç.
Casada amb Jamal Esslimni.
Dues filles: Narjis i Wisal. 
Creença religiosa: musulmana.
Política? D’esquerres, però amb matisos.La Ibtissam, a més de veïna del barri, és membre de l’Associació Josur,
que promou el coneixement de la cultura àrab com a pont d’enteniment entre diferents cultures, però amb valors universals compartits, com la pau i l’ajuda a l’altre.

Expliqui’ns la seva història, qui és vostè?
Sóc una catalano-musulmana, o catalano-marroquí o catalano-àrab, hi ha moltes maneres de descriure’m, però no m’agraden les etiquetes.

Com va arribar a Catalunya la seva família?
Els pares em van explicar que la manca de llibertats i les nul·les expectatives de futur econòmiques els van fer migrar, tot just quan aquí semblava que s’obria un raig de llum perquè moria Franco. Van venir a la transició.

Com els va anar?
Econòmicament bé, però en aquella època hi havia poca immigració a Catalunya, els àrabs estaven molt estigmatitzats per la idea franquista de la guàrdia mora. Es posaven moltes barreres i etiquetes, i la gent tenia poca formació per saber conviure amb la multiculturalitat.. ha estat un camí difícil.

Com li va anar a vostè?
Vaig superar ser la diferent llegint molts llibres. Em vaig submergir contínuament en el coneixement sobre l’islam, la societat i la psicologia. I després, acceptant les nostres diferències i que això ens enriqueix. Vaig arribar a la conclusió que no podíem tancar-nos i posar-nos etiquetes i estigmatitzar-nos i posar-nos barreres. Així no avançaríem. Un cop em vaig desfer d’aquestes capes, em vaig relaxar i em vaig sentir bé com a persona. Em vaig dir: sóc així i ja està. I qui vulgui enriquir-se, benvingut, i qui no, no passa res. Ells al seu tema i jo al meu.

Hi anàveu a cap mesquita?
Vaig provar d’anar-hi a una, però la pedagogia no era la més adequada així que li vaig explicar a la mare i vaig deixar d’anar-hi.
Per què no li va agradar?
Per com actuaven i per com explicaven les coses. Pensa que la gent que procedeix de països àrabs majoritàriament té una ideologia d’autoritarisme, i això em va xocar. Havies de fer les coses perquè sí… i per a mi això no era suficient.

Llavors ja portava mocador?
No. Això ho vaig decidir després. L’Islam té moltes interpretacions i, personalment, ho faig com a signe de modèstia al vestir. També pot haver-hi qui pensi que no necessita portar-lo. Sóc partidària que cadascuna triï. En principi és una cosa entre tu i Déu, i no hi hauries de donar explicacions a ningú més.

I la universitat, com la va viure?
Vaig anar-hi quan ja tenia les meves filles. Tenia l’espina que no sabia llegir àrab i quan anava al Marroc em sentia analfabeta. Així que em vaig treure el grau en quatre anys.

Què és el que més li xoca del Marroc, quan torna?
La limitació de drets i llibertats. Que no es pugui parlar de res em sembla del segle passat. Que al Rei, cada cop que surt a una festivitat, el beneeixin, això no existeix a l’Islam. I ni parlar de la dona… És una societat tan patriarcal! Hi ha coses positives que agafo però d’altres em nego rotundament.

Hi ha gent que creu que les dones àrabs no podeu triar marit.
És un prejudici. Em vaig casar amb 24 anys, ens vam conèixer amb unes amistats, els meus pares han estat molt flexibles en això, liberals. Mai em van pressionar ni em van dir: t’has de casar amb aquest. Però a molts països àrabs també és així, excepte a zones rurals o a famílies molt conservadores.

Vostè és feminista, sembla que comença a moure’s alguna cosa, què n’opina?
El tema reivindicatiu em sembla valent i no entén de fronteres, ni de religió, ni d’orígens; les dones som iguals allà on anem, independentment d’on siguem. Aquesta lluita és la que hem de seguir des del nostre entorn més proper fins allà on puguem arribar.

Què li sembla el barri? 
Vaig venir fa més de quinze anys i reconec que ha canviat molt. Abans estava una mica deixat i ara fa goig. M’agrada perquè les avingudes són molt amples, i hi ha molt de verd. Visc al carrer Mineria i està ple de palmeres, és bonic.

I la gent?
Tinc la sensació que s’és una mica reticent amb els nouvinguts, sobretot la gent gran. Però crec que és per desconeixença. A vegades, quan em veuen amb el mocador, per exemple a l’ambulatori, em parlen fent-me senyes com si no els entengués. O si em senten parlar català diuen: Oh nena que bé que parles català. (riu)

Expliqui com sorgeix l’Associació Josur?
Fruit d’una reflexió de gent propera, de famílies amigues que som conscients d’una certa estigmatització de les persones àrabs, a partir de prejudicis i etiquetes que solen venir per desconeixença i per ignorància de la nostra cultura. Josur vol dir ponts en àrab. Volem fer d’interconnexió entre cultures i donar a conèixer allò que la població autòctona desconeix i que és necessari per a una sana convivència.

També ensenyeu àrab…
Exacte, l’associació vol divulgar i promocionar la llengua i cultura àrab a través de les arts, les ciències i altres àmbits. I un dels projectes és l’escola itinerant extraescolar de llengua àrab. Actualment està al centre cívic La Cadena. Però també ensenyem l’entorn, la cultura, les tradicions i intentem incidir perquè els nens de famílies àrabs puguin créixer d’una manera sana i no es deixin entabanar per res.

Què més feu?
Participem a aquelles activitats que promociona el barri per apropar les famílies. Per exemple, al Nadal de l’any passat vam participar en la cavalcada de Reis; participen els nens però acaben arrosseguen els pares. És una activitat cultural i incidim en la nostra visibilitat com a comunitat.

Què pensa de la situació a Catalunya?
Com que em toca la identitat empatitzo molt amb la causa catalana.

Però creu que el conflicte és només identitari?
És clar que no. Aquí és on xoca la cosa. Evidentment hi ha interessos polítics i econòmics pel mig. Sempre dic que aquesta situació és com quan tens un fill que arriba a la majoria d’edat. L’has educat, alimentat, vestit i un dia et diu: em vull independitzar i viure sol. I tu l’hi negues. Per què l’has d’obligar a quedar-se? No es pot obligar a conviure. Potser el fill és mor de gana, però ell ho ha volgut, ha estat decisió pròpia i hem de ser respectuosos. És la meva opinió.

Canviant de tema, com us ha afectat el tema del terrorisme?
És una barbaritat que en nom de Déu es justifiqui matar i fer totes aquestes atrocitats. Penso que ens va xocar tant que no vam saber i no vam poder reaccionar al seu moment perquè no ens vèiem reflectits en aquesta gent.

S’entén.
Amb el temps però, hem reflexionat i crec que ens va mancar organització, les coses com són, perquè havíem d’haver posat les coses al seu lloc. Va sortir totalment de mare, no vam veure el perill, ni que formava part de nosaltres, i no vam saber afrontar-ho. Però aquest confrontament no es religiós, és polític i econòmic.

Aleshores s’utilitza la religió com excusa i això penalitza els nouvinguts d’allà.
Això és el que fa més mal. Que es maquilla a través de la religió. I qui no coneix la situació real, estigmatitza els musulmans. Només l’obrir-nos a altres cultures pot acabar amb tant populismes ximples que ara renaixen i criminalitzen altres cultures.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada