Habitatges i nous equipaments a la Fira?

L’Ajuntament vol repensar l’espai firal de Montjuïc amb l’objectiu de encabir-hi nous usos i anima el veïnat a participar-hi

Marta Campos

El 31 de desembre de 2025 acaba la concessió de l’Ajuntament de Barcelona a la Fira. Cal no perdre de vista aquesta dada. I és que això ha obert una oportunitat per plantejar la regeneració urbana de l’àmbit Fira-Montjuïc. I aquesta oportunitat ha donat pas al procés participatiu per repensar l’espai firal.  Dos mesos que han reunit veïns i veïnes dels barris dels voltants i tècnics municipals des de l’Àrea d’Ecologia Urbana i el Districte de Sants-Montjuic.  

Els nous possibles usos tenen en compte cinc àmbits d’actuació: habitatge, espai públic, equipaments, mobilitat, activitat econòmica i turisme. Els participants, entre 30 i 40 persones per sessió, han anat variant, però sempre hi han hagut cares que repetien. Veïns i veïnes del Poble Sec, Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, algú de la Marina,  i l’esquerra de l’Eixample així com presidents  d’associacions veïnals, entitats, col·lectius i organitzacions diverses. A més, no han faltat alguns dels representants de la Fira, consellers del Districte i el mateix Regidor Marc Serra que va ser-hi a la presentació de les conclusions.

A la Marina hem seguit totes les sessions. En total s’han realitzat quatre trobades sectorials i veïnals en forma de debats, i els recorreguts exploratoris previs. Tot plegat culminarà en un informe final de conclusions que es presentarà al gener del 2022 com a proposta definitiva. La modificació i aprovació del projecte es realitzaran al voltant del segon semestre d’enguany, segons els terminis que s’han previst.

Ara entrem en matèria per destacar el més important que n’ha sortit. El tret de sortida es donava el 25 d’octubre explicant la intenció de: 1) Obrir l’espai per facilitar la continuïtat urbana amb els barris dels entorns. 2) Garantir la diversitat d’usos amb la combinació d’habitatge públic i nous equipaments. 3) Millorar les condicions ambientals: “Apropar la muntanya a la ciutat”. 4) Fer reciclatge urbà i 5) Mantenir la monumentalitat de l’Avinguda Maria Cristina.

Cal dir també que una constant en totes les trobades ha estat la desconfiança veïnal sobre la utilitat de tot el procés. És a dir, per a què serveix o què es fa amb tot el que allà es comenta, es diu o es decideix? Les opinions, decisions i conclusions d’aquests espais orientaran les decisions de l’administració, segons han dit els consellers i regidors. Caldrà veure-ho i hi estarem atentes.

Què demanden els barris? 

Algunes de les conclusions dels debats sectorials:

Fira i activitat econòmica

  1. Generar trama urbana de barri i crear connexions per fer més permeable l’espai
  2. Pel que fa a l’activitat de la Fira, mantenir el petit i el mitjà format, però repensar el format gran a la Fira de l’Hospitalet.
  3. Impulsar projectes que vinculin el comerç del barri amb les empreses
  4. Generar una dinamització cultural i espais vinculats a activitats i serveis infantils
  5. Una estació intermodal subterrània amb impacte en la comunicació de la ciutat
  6. Sinergies entre la innovació, la creació i l’emprenedoria de la Fira i el veïnat.

Equipaments

  1. Biblioteques
  2. Museus
  3. Ludoteca infantil
  4. Un poliesportiu (a l’actual pavelló Italià)
  5. Espais per a joves
  6. Casals i/o centres cívics per a la gent gran

Habitatge

L’espai firal podria albergar entre 400 i 500 nous habitatges. Es preveu que el 80% siguin de lloguer i l’altre 20% se cedeixin en dret de superfície. Què demanden i prioritzen els veïns i veïnes?

  1. Mantenir la monumentalitat de l’eix de Maria Cristina
  2. Resoldre els problemes de mobilitat i la pressió viària al voltant de  la Fira per fer la zona més habitable. 
  3. Atendre la necessitat de combinar els habitatges amb els equipaments i generar

una interconnexió amb els barris dels voltant.

  • Garantir que els habitatges públics no acabaran en mans d’ empreses privades
  • Evitar la concentració exclusiva de persones vulnerables per impedir una dinàmica de “gueto”. 
  • Estudiar la possibilitat de rehabilitar les cases antigues abans de construir nous habitatges.
  • També hi van haver algunes veus contràries a la construcció d’habitatge a la zona, segons les quals  “s’haurien de construir a la perifèria de la ciutat”.

L’àmbit subjecte a transformació que s’ha debatut és l’àmbit de reflexió lliure de condicionants, assenyalat en color blau: plaça Univers, pavelló Lleida, palau de Congressos i pavelló Rius i Taulet.

Espai públic i mobilitat

  1. Crear parcs de joc i lleure pels joves i infants.
  2. Millorar la plaça Univers.
  3. Crear zones verdes i espais per animals de companyia.
  4. Prioritzar els vianants i potenciar l’espai públic a la zona. 
  5. Respectar i no tocar l’amplada de Maria Cristina i connectar el carrer Mèxic i el carrer Lleida.
  6. Enderrocar el Pavelló italià.
  7. Dotar d’usos comercials els baixos dels futurs habitatges.
  8. Pel que fa a la logística, crear un lloc d’estada on els camions puguin arribar i estar-s’hi per assegurar que entrin de manera dosificada al recinte firal amb objectiu d’evitar embussos i els talls de carrers quan hi hagi activitat a la Fira.

I la Fira què diu, què vol?

La Fira és una peça clau de tot el procés pel indiscutible dinamisme econòmic que aporta a la ciutat. De fet,  el 2019, va tenir uns ingressos de 215 milions d’euros,  per tant, els seus reclams també s’han fet escoltar. Constantí Serrallonga, director general de la Fira, coincideix en l’objectiu de consolidar un projecte estratègic que permeti generar noves oportunitats per la ciutat. Si més no, “és evident que cal modernitzar l’espai firal per tal d’alliberar-lo i encabir-hi nous usos”, un reclam que els veïns i veïnes també comparteixen.

Al debat, la posició de la Fira gira entorn tres necessitats: Espais per exposició firal (estands…), espais congressuals (sales més grans com el Palau de congressos) i espais permanents. “El valor que genera una fira durant la seva celebració es efímer, volem generar espais permanents a través dels quals pugui haver-hi continuïtat”.

Així doncs, demanden:

  1. Un pavelló gran: 32.000 – 34.000 m²
  2. Un pavelló mitjà: 15.000 m²
  3. Un pavelló petit:  5.000 m²

Volen espais diàfans, amplis, sense columnes intermèdies, entrades diferenciades de la part logística i de la part de públic i  instal·lacions amb subsòl per fer les connexions elèctriques.

L’aposta de la Fira és continuar defensant la seva importància com a motor econòmic i com a “generador de riquesa a través de la creació d’ocupació de qualitat”.  També, volen obrir-se a la ciutat i crear teixit urbà, incorporar emprenedoria, donar suport a les noves empreses i rehabilitar els pavellons firals existents. Aspiren a “fer de la Fira un espai de referència amb valors socials, digitals i ambientals”.

I és que la Fira no és aliena als reptes de la ciutat, i en tant espai públic principal ha de respondre també a les necessitats dels veïns i veïnes de Barcelona. Tenir en compte i compensar mínimament l’impacte que l’activitat firal genera als barris dels entorns és el seu repte si realment volen posar en pràctica allò que prediquen: “obrir-se a la ciutat i ser un exemple de sostenibilitat social i ambiental”.

1 COMENTARI

  1. Mi hijo estaría interesado donde puede dirigirse para solicitar una vivienda de protección oficial en la zona está separado y con hijos a su cargo

Respon a Teresa Mancebo Álvarez Cancel·la la resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.