No es pot rebre informació. El temps actual a La Marina 0°C, No es pot rebre informació.
Entrevista amb Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

“La connectivitat de la Marina no només passa per la línia 10”

“La connectivitat de la Marina no només passa per la línia 10”

Fotos: Agustin Forteza.

Josep Rull i Andreu, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya  té la professió d’advocat i també és diputat al Parlament de Catalunya.  Fins l’any passat fou el coordinador general de la antiga Convergència, ara Partit Demòcrata de Catalunya (PDCat).

L’acord de finançament entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per fer arribar el metro als barris de la Marina el 2018, manté l’escepticisme del veïnat de si això finalment serà una realitat.

Tant és així que la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants de la Marina es va reunir amb el Conseller Josep Rull al mes de desembre de l’any passat i van acordar la creació d’una comissió de seguiment i control de les obres del metro i una visita a l’estació Foneria amb veïns del barri. Josep Rull es va mostrar predisposat i va accedir immediatament, té el desafiament de posar en marxa tota la línia 9 en un context de dèficit financer a la Generalitat.

Parlem amb al seu despatx a propòsit de la desconfiança veïnal i de molts altres dubtes referent a les obres del metro i els plans per fer-les possibles, a més de la connectivitat que això donarà a La Marina. Rull es mostra molt proper i es pren el temps suficient i sense cap pressa per atendre cada una de les preguntes.

Vostè parla de refer l’arquitectura financera de la línia 9, expliqui com pensa fer-ho.

La L9 té dos trams funcionant, el tram de Sagrera-Badalona i Santa Coloma i el tram entre Zona Universitària i Sagrera. Les obres del tram central estan aturades, però paguem les quotes com si estiguessin fetes. Recordem que a l’època de Joaquim Nadal (conseller de Política Territorial i Obres Públiques del PSC de 2003 al 2010) es va decidir fer concessions de les estacions fins a l’any 2041 perquè les empreses constructores avancessin els diners i després anar-los pagant. És com una mena d’hipoteca, però amb un tipus d’interès altíssim.

Estem apuntant el ramal de la línia 10 que va cap a la Marina però ens falta la part del mig, treballant la part central captarem molta més mobilitat, donarem sentit a la inversió i farem que els extrems tinguin també molts més usuaris. La L9 avui es deficitària, d’entre altres raons, pel poc nombre d’usuaris.

El conseller Josep Rull durant l'entrevista

El conseller Josep Rull durant l’entrevista

Com es farà això amb el dèficit financer que té la Generalitat?

Al Departament de Territori i Sostenibilitat tenim un pressupost d’uns 1.570 milions d’euros. Per a la L9 en destinem entre 400 y 425 milions. És una tercera part d’aquest pressupost.

Falten 1.200 milions per acabar tota la línia 9 i si cada any hem de pagar 425 milions, doncs renegociem amb les entitats financeres, les empreses constructores i amb els fons d’inversió per poder utilitzar una part d’aquest 425 milions per a acabar l’obra. Preferim pagar durant més temps per una obra acabada que no pas per una obra que està incomplerta. El que diem és de sentit comú.

 

Y tenen predisposició aquestes empreses constructores i fons d’inversió per renegociar?

Sí, s’ha fet un inici. Les empreses constructores volen continuar fent obra, perquè es vol activar el sector, això significaria empreses treballant durant 5 o 6 anys, però les concessions majoritàriament se les han venudes a fonts d’inversió, i és on costa més trobar un acord, però els volem donar confiança. Injectem recursos i paguen durant molt més anys, aquesta és la proposta.

Parlem del barri. Les noves estacions de Foc Cisell i Foneria no solucionaran el principal problema de la Marina, que es la connectivitat amb el centre de la ciutat…

Les solucions de mobilitat dels barris de la Marina no passen només per la línia 10, passen també per la línia 9, aquesta és una idea bàsica. Com més completa sigui, més Inter-connectivitat hi haurà. Això és millorar els enllaços de la línia 10 i reforçar el transport per autobusos. Avui per avui, no podem plantejar-nos la connexió amb altres línies de metro perquè no ho podem assumir. El que tenim més preparat es la L10 perquè està acabat el túnel, les vies i catenàries i hi hem estat treballant des de l’endemà de la inauguració de la L9. Insisteixo, la mobilitat de la Marina no es resol només amb la L10, sinó posant d’altres elements sobre la taula.

Malgrat l’acord fet públic entre l’Ajuntament i la Generalitat per finançar les obres de la línia 10, els veïns segueixen escèptics sobre si això serà una realitat…  

Vam organitzar una visita amb una representació del moviment veïnal per ensenyar-los què estem fent, i no sabien que des del mes de febrer de l’any passat estaven fent obres al túnel. La Generalitat s’ha compromès i hem assumit un nivell important de risc. Vam voler ensenyar com d’avançat estava el tema, i que s’està treballant. Ara hem resolt les dues estacions, amb la compra-venda de patrimoni de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona que ens dóna liquiditat i recursos per poder acabar les dues estacions.  L’objectiu és que a 2018 la L10 pugui estar funcionant. La confiança es basa en els fets concrets i per això vam voler que la gent ho pogués veure i tocar.

El Conseller Josep

El Conseller Josep

 Els veïns van demanar conformar una comissió per fer el seguiment de l’avanç de les obres. Hi és aquesta comissió?  

No, però tenim tota la disposició per treballar amb els veïns. Aquest mes de febrer començaren les obres. Quan hem treballat en conjunt amb els veïns alguns aspectes de detalls els hem millorat, perquè és l’aportació de la gent que farà servir les estacions i que hi viu que ens permet millorar elements de l’execució final de l’obra. Quan entrem en alguns detalls de mobilitat interna de l’estació, escoltar els criteris dels veïns sempre ens ha anat bé, per això no hi haurà cap dificultat. Quan la informació és transparent i compartida les coses acaben funcionant millor perquè es dóna confiança.

Les negociacions amb l’Ajuntament per arribar a l’acord de finançament de les estacions de Foneria i Foc Cisell van trigar quasi un any, com va anar l’entesa?

Va anar molt bé. Es va trigar més del compte per raons tècniques i no polítiques. Vam anar cap al límit perquè vam arribar al dia 27 de desembre. Si haguéssim trigat tres dies més els recursos disponibles de l’Ajuntament de Barcelona ja no es podien utilitzar. Havíem de trobar l’instrument que permetés que l’Ajuntament pogués donar liquiditat a la Generalitat amb un bon suport tècnic administratiu i per tant la voluntat política hi era des del primer moment, jo ho vull posar en valor, hi va haver molt bona entesa.

Perquè llavors no es va fer aquest acord quan l’antiga Convergència liderava l’Ajuntament i la Generalitat?

Perquè l’objectiu era acabar la línia 9. Això són com nines russes. Si no haguéssim pogut acabar el ramal de la línia 9 no haguéssim pogut afrontar la línia 10. Si no haguéssim pogut arribar a l’acord amb Barcelona per les dues estacions de la línia 10, no podrien resoldre les dues estacions a l’Hospitalet de Llobregat. Tot va interrelacionat. Cada vegada hi som més a prop. Recordem que es va produir una situació que era absurda, teníem pràcticament l’obra de la línia 9 acabada, teníem 2 mil milions d’euros d’inversió ja feta però que no funcionava i es va haver de fer un nou plantejament financer. 200 milions d’euros es van poder injectar i es va poder posar en servei tota l’obra. Per tant s’ha d’anar per passos.

El conseller durant l'entrevista

El conseller durant l’entrevista

Però la actitud tampoc va ser d’explicar-ho, es va dir no i res més, aquesta és la percepció al barri….

És que bàsicament no es podia fer res. Jo vull posar en valor el paper de Lluís Recoder (Conseller de CIU del 2010 al 2012) que va tenir la valentia d’aturar totes les obres, perquè s’havia fet una bola que era de gestió impossible i gràcies a això es va poder repensar i acabar. I per això a vegades es va tenir la percepció que des del govern de Catalunya no hi havia una actitud prou compromesa amb el conjunt de la línia 9 i 10 però calia que algú punxés i rebaixés el plantejament. Amb aquestes línies les coses no s’han fet bé i nosaltres ens vam trobar una situació d’endeutament molt alt.  Per això la percepció que podien tenir el veïns dels barris no només de la Marina, sinó dels barris de L’Hospitalet i de la Zona del Prat és que la Generalitat no estava prou compromesa. Avui (20 de gener, dia de l’entrevista) viatjo a Santa Coloma de Queralt, on la Generalitat tampoc ha pogut invertir massa i quan expliquem que la línia 9 del metro acabarà costant uns 16 mil milions d’euros queden esgarrifats. Per tant que la gent es refiï d’aquells que quan toca aturar i dir que no, no tenen la valentia de fer-ho, malgrat saber que això tindrà dificultats.

Es té alguna previsió de quan més o menys  podria estar finalitzada la línia 9 i 10?

Vull ser molt prudent amb els terminis. El nostre objectiu és explicar si hem arribat a un acord que ho faci possible entre setmana santa i l’inici del mes de juliol. Si hem pogut refer aquesta arquitectura financera de la línia 9. Si això fos possible llavors veuríem quin és el termini. N’hem après i a mesura que anem fent les coses, aniran entrant en funcionament.

Farem primer el túnel i després, en el tram central, anirem posant progressivament en servei diverses estacions, però la prioritat és acabar el túnel, que els trens puguin funcionar, connectar Sagrera amb Zona Universitària i gradualment anar incorporant-hi noves estacions que haurem de decidir conjuntament amb els veïns i l’Ajuntament de Barcelona. La idea d’esperar a que tot estigui fet no funciona.

El conseller Rull durant l'entrevista.

El conseller Rull durant l’entrevista.

Per tant, de la línia dos encara ni parlar-ne?

No podem establir un termini perquè no tenim recursos en aquest moments. El que hem de mirar es salvar la situació. I és el que estem fent de la millor manera. La situació era molt complicada, tant que si fa un any i mig algú hagués preguntat si era possible de fer arribar el metro a la Marina el 2018 molt probablement la resposta hagués estat que no.

Per acabar , ha pogut conèixer una mica el barri, què destacaria d’un territori com la Marina?

Es nota un barri en el que hi ha un moviment veïnal caracteritzat perquè les coses que han aconseguit han sigut fruit de l’esforç i la mobilització de la gent. Hi ha hagut barris que no han necessitat tenir un moviment veïnal fort perquè les coses han anat bé, han anat fluint, però la Marina ha sigut com una lluita permanent en tots els àmbits per no quedar com a barri d’extra radi o perifèric.

Crec que la mobilització dels veïns, del teixit associatiu, molt sòlid i conscienciat i potent, ha permès que s’activessin determinades actuacions i tenim molts bon interlocutors per fer bé les coses. Per tant, estem compromesos en que la Marina guanyi centralitat en molts aspectes.

Amb l’arribada del metro i l’aposta a l’entorn del districte administratiu de la Generalitat guanyarà centralitat i es tracta d’això,  que la Marina no sigui l’última part sinó la primera d’allò que estem construïm.

 



Publicacions relacionades

L’ Ateneu: “Una entitat que promou el canvi social”

CLARA VILLAR| L’Ateneu Popular de la Zona Franca és un propòsit que ja fa temps que s’idea, “era totalment necessària

“El que més importa per un artista és fer feliç la gent”

Un artista amb un llarg recorregut que fa que la gent que veu el seu espectacle acabi cantant les cançons

Entrevista a Jordi Martí, regidor del districte de Sants-Montjuïc

“És bo que valorem la Llei de Barris pel que és, i no per allò que no pot fer” Quina

Cap comentari

Escriu un comentari
Cap comentari, de moment! Pots ser el primer a comentar això!

Escriu un comentari

El teu correu electrònic no es mostrarà.
Els camps obligatoris estan marcats*