Dos blocs d’habitatges, pendents de construcció al Polvorí

Nous ascensors i reurbanització dels carrers Túria, Fortuna i Segura, les intervencions en marxa al barri muntanyenc

Cartell que avisa de la intervenció als veïns.

Viure a prop de la muntanya, lluny del soroll que pertorba el son, la tranquil·litat i el silenci. Tenir bones vistes, sentir piular els ocells i saludar al teu veí de tota la vida. Així és viure al Polvorí. Una zona privilegiada per la seva ubicació en els temps que corren, de contínua especulació immobiliària.

Però no tot és bonic, és clar, la part dolenta és la deficient accessibilitat. I si es té en compte que molts dels veïns que hi viuen són gent gran, llavors resulta ser un veritable problema. Baixar i pujar escales, o la rampa que hi ha, que es va fer pensant en les persones amb mobilitat reduïda, però que no acaba de funcionar, són les úniques opcions.

Per això, la realització dels ascensors que comunicaran el barri amb el centre neuràlgic de la Marina, que és la plaça i el mercat, ha estat celebrada. “Ha tardat però arribarà”, diu Pedro, un veí que va acompanyar una comitiva liderada per la regidora Laura Pérez, que el 23 de gener, va explicar in situ el projecte als veïns.

Els ascensors connectaran des de Ferrocarrils Catalans fins a la Plaça Durruti i des d’aquesta, fins al Carrer Segura. Quan es va conèixer el projecte, els veïns que viuen a la Plaça Durruti es van preocupar per l’exposició en què quedarien els seus habitatges: “a la vista de tothom”. Per donar-los resposta l’Ajuntament posarà els vidres en els quals es podrà veure de fora cap a dins, però no a l’inrevés. També s’aprofitarà per a dotar de drenatge als habitatges d’aquesta zona. L’obra està per començar.

D’altra banda, el setembre de 2017, després d’alguns anys, també es van reprendre les obres d’urbanització i remodelació dels carrers Fortuna, Segura i Túria. S’està asfaltant el tram final de Fortuna, s’està millorant el carrer del Túria i tots els espais lliures que hi ha entre els blocs d’habitatges d’aquesta zona. S’hi plantaran arbres i es renovaran les xarxes de clavegueram, l’enllumenat, el subministrament elèctric, l’abastament d’aigua i la fibra òptica.

Carrer del Túria en urbanització.

A més d’això es faran nous murs de contenció i rampes. Es posarà una marquesina al carrer Segura i es milloraren les escales que comuniquen la Plaça de Llorca i l’edifici del Polvorí. S’anivellaran els graons i es donarà sortida a l’edifici de maó vist des del carrer Fortuna, que fins ara quedava aïllat amb una única sortida pel carrer del Túria. Les obres han d’estar enllestides al mes d’agost, segons indica el cartell on ja hi són treballant tècnics i paletes.

Cal tenir en compte que aquesta intervenció és part de la remodelació de tot el barri, que es va iniciar l’any 1995 amb una actuació urbanística desenvolupada per l’Institut Català del Sòl (Incasòl), a partir dels convenis signats el 1995 entre el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la millora dels barris de Barcelona.

Al Polvorí, l’operació de reurbanització va començar el 1997; consistia en la substitució de 510 habitatges i 16 locals comercials per 420 habitatges nous i 10 locals comercials. De tot allò, només es van arribar a construir set blocs al carrer Segura, i més tard, quatre blocs al darrere de la Plaça de Llorca. Eli Rolando, de l’associació de veïns de El Polvorí, calcula que entre tots feien prop de 320 habitatges.

l’Eli Rolando explica el projecte inicial de reurbanització al Polvorí.

Temps després es va construir un bloc més, situat al carrer Guadalquivir i encara en queden pendents dos per a completar la reforma que es va planificar inicialment. Un d’ells es farà al carrer del Túria, al lloc que utilitzen els veïns com a zona d’aparcament i tancarà la Plaça de Llorca. L’altre hi anirà al carrer Guadalquivir, quasi a la cantonada amb el carrer Segura. Quedaran així tots tres blocs molt a prop. Segons l’Eli, es preveu que allà hi vagin els locals comercials i un espai per a la mateixa Associació. Consultada respecte dels terminis, la Consellera Esther Pérez informa que s’han fet gestions amb l’Incasòl per tal d’agilitzar-ne l’execució i afegeix que tots dos blocs seran de lloguer social.

La reforma, que si tot va com es diu, sembla que finalment es podrà concloure, va marcar la transformació del Polvorí, fins llavors un barri aïllat i desconnectat nascut a començaments dels anys 50 a la falda de Montjuïc, sobre les restes d’una pedrera abandonada, bastit dalt de la muntanya i que deu el seu nom a l’antic edifici militar que s’hi va construir.

Els primers 104 habitatges, distribuïts en 12 blocs, que configuraven el nucli inicial del Polvorí, es van aixecar en 68 dies per allotjar barraquistes que ocupaven espais objecte de la visita durant la celebració del Congrés Eucarístic de Barcelona. Entre el 1953 i l’any 1961 s’hi sumen més blocs per part de l’ajuntament franquista per allotjar, d’una banda, obrers que provenien d’assentaments de barraques i, de l’altra, a les famílies dels policies, ja que una part del sòl havia estat cedit a la Mútua de la Policia Nacional.

Lloc on s’ha de construir u dels edificis pendents.

Als anys 60 i 70 es van construir també els anomenants “habitatges d’aportació personal”, fonamentalment per a funcionaris del Patronat Municipal de l’Habitatge que aportaven la seva feina, mentre que el Patronat aportava el material necessari per a la construcció dels edificis, cinc en total, d’obra vista i sense ciment aluminós. Actualment aquests edificis estan molt deteriorats i l’Ajuntament fa gestions, conjuntament amb l’Associació de veïns, per veure com es poden millorar.

El Pla de Barris té pressupostades partides per a la rehabilitació d’habitatges, però s’ha de complir amb uns certs requisits: més del 75 % de les persones que hi visquin han de ser propietaris de primer habitatge i han de viure als pisos de manera estable. L’Ajuntament cobreix la rehabilitació fins a un 75% i els propietaris el restant 25%. Només en casos de provada excepcionalitat l’Ajuntament pot fer-se càrrec del 100%, i sempre amb la condició que quan el propietari vengui o traspassi el pis, l’administració cobrarà el que ha invertit. Els ajuts només poden resoldre problemes estructurals o de façana.

Al Polvorí hi havia 449 habitatges de promoció pública. La reurbanització es va estructurar en set fases, acordades entre l’Ajuntament -en aquell moment era regidora la senyora Mercè Sala- i l’Associació de veïns, que comptava amb l’assessorament d’un equip d’arquitectes. S’inicia el 1997 amb el trasllat de 124 famílies a un nou edifici construït inicialment a un solar del carrer Foc, molt proper a l’avinguda de la Zona Franca i que ara conforma la comunitat veïnal de l’Illa Metalco.

Dada d’interès: Hi ha dos blocs pendents de construcció al Polvorí, que es preveu que siguin de lloguer social. La gent que ha sol·licitat un habitatge de lloguer social a l’Ajuntament ha de tenir en compte que cal actualitzar la sol·licitud cada tres anys per mantenir-la vigent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here