Augmenta el nombre de matriculats a les escoles públiques del barri

Els centres s’apunten a la innovació pedagògica i incorporen nous projectes

Al setembre va començar el nou curs escolar a totes les escoles i la notícia a molts mitjans era que la demanda a les escoles públiques havia pujat. Això també s’ha observat a les escoles de la Marina. Malgrat cadascuna té la seva particularitat hi ha un factor en comú: la demanda de matrícula ha augmentat. Això anima el personal docent, que veu que els seus esforços caminen en la bona direcció. “Aquest any hem tingut una matrícula de P3 molt bona, fins i tot hi ha famílies que en llista d’espera, la demanda s’ha cobert al cent per cent” assegura en Pau Carrera, director de l’escola Ramon Casas, satisfet de la confiança de les famílies.

Respecte al tema, des de l’escola el Polvorí opinen: “En general la nostra ubicació fa que sigui complicat arribar a molts pares possiblement interessats, però aquest anys ens hem sorprès perquè la matriculació s’ha apujat significativament”. A més de les innovacions que han vingut  fent, consideren que poden haver influït les millores en el transports, sobretot l’aparició de la nova línia V5.

A la resta d’escoles la tendència és la mateixa. A l’escola Seat, la directora, Marta Pascual,  assegura que sempre intenten ubicar a tothom, però que en segons quins graus ja no tenen lloc perquè la ràtio està coberta. I la situació de l’escola Bàrkeno no és gaire diferent; tampoc tenen espai a P3 on pares han hagut de buscar alternatives o bé tenir paciència a la llista d’espera.  En aquesta mateixa línia, Can Clos ha aconseguit que fins i tots pares d’altres zones confiïn en el centre que, malgrat gaudir d’un entorn de muntanya idíl·lic per a l’aprenentatge, té poca connectivitat.

“La Marina és zona educativa única, cosa que fa que els pares puguin triar qualssevol de les escoles del barri. Estem contents de l’increment de la demanda i de la feina conjunta que venim fent amb el Consorci, com el curs orientatiu que es va realitzar abans de la inscripció per aclarir els dubtes dels pares amb criatures de P3. Volem que cap pare o mare marxi fora del barri i continuarem millorant”, referia el Conseller d’Educació del districte, en Joan Sanromà.

Innovació i incorporació de nous projectes

Fa alguns anys que les escoles venen treballant diferents projectes a la recerca de la innovació i la incorporació de nous llenguatges i formes d’aprenentatge a les aules. L’escola Can Clos i Polvorí, per exemple, participen de la “Xarxa d’escoles pel canvi”, amb l’objectiu d’implementar innovacions metodològiques en la gestió i organització del centre.

Nens de l’escola el Polvori.

A més a més, aquest curs la diversitat i la presència de projectes de diferents disciplines és una constant en gairebé tots els centres. Dansa, teatre, ràdio, còmics, feminisme i memòria obrera entre d’altres són algunes de les propostes que les escoles han acollit amb entusiasme, en combinació amb les entitats que treballen al territori. El Graner, l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, el Teatro de los sentidos, La Marina Viva, l’espai Musical la Bàscula i la Casa del Rellotge entre d’altres, estan desenvolupant o desenvoluparan projectes amb les escoles, finançats pel Pla de Barris. La valoració de la majoria dels docents respecte de les accions del Pla de Barris és positiva. De la mateixa manera reconeixen el treball previ que es ve realitzant des de la Taula de la Infància i l’Adolescència i Famílies (TIAF) que agrupa tota la comunitat educativa de la Marina.

S’aconsegueix estabilitat a les plantilles de docents, però continuen altres mancances

“Malgrat que sentim que s’estan fent esforços per recuperar el nivell d’inversió,  encara tenim moltes mancances”. És l’opinió gairebé unànime dels directors dels centres escolars. Pel que fa a les plantilles de docents, tots van posar en valor poder iniciar aquest curs amb una plantilla estable. Per il·lustrar la situació on s’havia arribat, l’escola El Polvorí  explica que l’any passat, a causa de les escasses hores assignades a cadascú, hi havia tant mestres que hi va haver un moment en el que no es coneixen entre ells. Aquest curs, en canvi, sí han aconseguit jornades complertes professors que feia molt de temps que patien de mitja o quarts de jornades.

A aquesta millora se suma la incorporació de nous professionals a les escoles. Un tècnic d’integració social i un educador emocional complementen la tasca dels professors, amb el suport del Pla de Barri i en el marc del projecte “Escoles Enriquides”. Això sí, només tindran continuïtat fins el 2019, quan s’acaba el Pla de Barri.

Nens de l’escola El Polvorí durant una classe d’educació física.

Malgrat aquestes millores, que els docents reben amb entusiasme, persisteixen altres mancances. A l’escola Bàrkeno, un centre que depèn íntegrament de l’Ajuntament de Barcelona,  la directora, la Isabel Castelló, no entén que aquest curs s’hagi retallat hores a la vetlladora social, la professional encarregada d’ajudar als alumnes amb necessitats educatives especials, quan justament tenen més nens per atendre.

Romanen també velles demandes en relació al reacondicionament de espais concrets. A l’escola Can Clos es continua reclamant un bon encerclat amb tanques a tot el recinte escolar que els permeti resguardar millor els bens i l’hort que treballen, i que de tant en tant els hi fan malbé. Al centre Ramon Casas el consorci té previst fer una mà de pintura, però s’ha oblidat dels lavabos i les finestres, que clamen per una intervenció, assegura en Pau Carrera. A l’escola Bàrkeno es requereix fer el manteniment dels vestidors.  L’excepció en aquest sentit és l’escola SEAT. L’any passat el consorci va pintar tot el centre i aquest curs té previst fer reformes a la cuina. Amb la pluja del sis de setembre es van inundar, però van rebre atenció correcte pel manteniment i n’estan satisfets.

 “Que l’escola no quedi antiquada i aconseguir que els nois afrontin el futur preparats i amb valors”

Aquesta frase pot resumir el repte que, segons els sis directors del diversos centres escolars consultats per La Marina, tenen per endavant les escoles del barri.  A ningú se li escapa la magnitud del repte col·lectiu al que els diferents sectors s’enfronten i que implica fer canvis respecte de com han anat funcionat les coses durant dècades, i que, a més a més, continuen canviant a la velocitat de la llum. L’educció no és una excepció.

El professorat de les escoles de la Marina és completament conscient d’aquesta realitat i fa esforços per actualitzar-se en el que calgui.  “Els alumnes, quan acaben la formació bàsica, no saben en què treballaran. El repte és preparar-los pel futur, que tampoc sabem quin és. No hem de quedar-nos enrere.”, reflexiona la Marta Pascual, de l’escola SEAT.

Forat a la tanca de l’escola Can Clos, el qual la directiva reclama que s’arregli.

Dins dels reptes també hi són els valors que sempre s’han associat a l’ensenyament. “Volem oferir un ensenyament de qualitat i formar ciutadans actius i crítics, així com educar en el respecte i en la participació”, és l’opinió d’Ana Pou, directora de l’escola Enric Granados. Hi coincideix la Isabel Castelló:  “Les escoles del barri encara que som molt diferents tenim ganes de millorar i treballar amb rigor i ajudar-nos. Amb la cooperació i el respecte encarar el repte de la integració de l’alumnat i donar-los tots el recursos que necessiten”. En la mateixa línia l’Assumpta Bosch, de l’escola Can Clos, creu que cal continuar potenciant l’ensenyament públic. “A la zona les escoles públiques estem molt bé respecte a les privades i tenim espais i mitjans per tirar endavant. No cal que la gent porti els fills a cap altre lloc per garantir una educació d’èxit, perquè al barri està garantida”.

En Joan Sanromà fa costat a Bosch: “Aconseguir que els pares siguin conscients  que les millors escoles són sempre les que estan més a prop, perquè estan relacionades amb l’entorn comunitari i social, és una tasca en la que, malgrat les millores, hem d’aprofundir”. El conseller afegeix als desafiaments pendents el fet d’aconseguir que els nens no abandonin els estudis escolars als 12 o 14 anys. Un problema que encara persisteix a la zona.

Un altre repte, segons Sanromà, és aconseguir que l’escola sigui completament inclusiva i amb diversitat funcional i d’aprenentatge al servei de l’alumnat. “Les nostres ho estan fent amb molt d’èxit i cal fer-les visibles”, afegeix.

Els petits canvis també hi tenen cabuda en aquest apartat. En Pau Carrera subratlla la importància de les biblioteques escolars amb una figura més institucionalitzada, que no tregui hores al personal dedicat a altres tasques.

La inversió del Pla de barris en educació

La web del Pla de Barri, un projecte municipal que busca reduir les desigualtats socials a la ciutat, i que a la Marina té previst invertir al voltant de 15 milions d’euros en diverses àrees,  explica fins a 27 projectes que es venen treballant en l’àmbit educatiu a la zona. Entre les principals tasques que s’han fet i que encara continuen vigents està el projecte “Escoles Enriquides” que permet la incorporació de nous perfils professionals entre els docents: una tècnica d’integració social i una educadora emocional. Un altre dels projectes és “La caixa d’eines”. Amb una inversió que s’acosta als 50 mil euros finança la incorporació de nous projectes a les escoles.  Així els nens aprendran ràdio, dansa, música, teatre, memòria obrera i feminisme entre d’altres, amb la participació de les entitats socials del territori. “Els projectes impulsen actuacions a les escoles que van més enllà de les classes reglades, entenent que l’educació també ha d’implicar les famílies i àmbits com el cultural, el de l’educació en el lleure, l’artístic, etc”, explica la Consellera Esther Pérez.

TIC, nou teatre a l’escola Bàrkeno i reacondicionament de l’escola Enric Granados

Una altra de les vessants del Pla de Barri és la compra de material pedagògic i informàtic. En aquest cas dins del programa Tecnologia i comunicació, que ha permès la dotació d’ordinadors de sobretaula, portàtils, panells interactius, etc. i del que s’han beneficiat les escoles del Polvorí, SEAT i l’institut Montjuïc. També s’ha invertit a la rehabilitació del Teatre Bàrkeno i en un projecte de dinamització cultural, encara per concretar,  per a posar-lo a disposició de la resta d’escoles i d’altres projectes culturals.

Altra inversió del Pla de Barris és la reforma de l’edifici de l’escola Enric Granados, per tal d’acondicionar-lo a les necessitats específiques. Les obres es faran en fases per no interferir gaire en el curs escolar. S’iniciaran al novembre tot i que ara ja s’estan fent les primeres passes.  “Iniciem el nou curs amb il·lusió i amb moltes expectatives per la dotació extraordinària que suposarà un canvi fonamental a les aules, la cuina i a tots els espais del centre”, va comentar la directora del centre, l’Ana Pou.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada