“El transport més eficient per anar des del barri a la universitat és la bicicleta”

Foto: Rafel Vidal

Ariadna Domínguez Torres

Té 18 anys i és una aspirant a advocada. Va guanyar el concurs de recerca d’investigació, d’entre 30 concursants de tot el districte, que organitza el districte de Sants Montjuïc, amb el seu treball sobre l’eficàcia del transport a la Marina. Però el seu expedient va més enllà. Juntament amb quatre companys de l’IES Montjuïc va representar a la UB en un concurs de debat amb altres universitats de parla catalana i el van guanyar. De caràcter, sembla tímida però una vegada arrenca; explica, defensa i matisa el que calgui. Parlem de tot.

Ha fet una investigació per esbrinar l’eficàcia del transport al barri

Concretament, el meu treball mesura el temps que es demora per anar a cinc universitats des de la Marina de Port i la Marina de Prat Vermell, fent totes les combinacions possibles.

I què ha resultat?

Que el millor mitja de transport, el més eficient, amb el que més ràpid pots anar-hi és la bicicleta.

Com s’arriba a aquesta conclusió?

Vaig escollir cinc universitats o facultats públiques i vaig dissenyar totes les rutes possibles per anar-hi, 51 en total, combinant autobús, metro i bicicleta. I va resultar que només amb la bici es podia fer el trajecte en mitja hora o menys. Combinant bus o metro, sempre es tarda més. En tots els casos la bicicleta es la millor opció, en les 5 universitats i en les 51 rutes.

Foto: Rafel Vidal

Posi’n un exemple concret.  

En el meu cas, per anar a la Pompeu Fabra, al parc de la Ciutadella, hauria d’agafar l’H16, però resulta que és la pitjor opció perquè fent la comparativa i fent un repàs a totes les rutes, el trajecte dura hora i mitja, teòricament…

Perquè no ho ha comprovat?

No n’he fet totes les rutes amb un cronòmetre sinó que he calculat tot els recorreguts segons diverses variables amb la informació que n’ofereix TMB. És probable que una vegada es posin en pràctica, les dades variïn una mica perquè la variable trànsit és força complicada de calcular.

Quines dades ha fet servir?

El temps de recorregut és igual al número de parades x temps d’enllaç entre parades (3 minuts), més temps de descans del xofer entre l’inici i el final del seu recorregut (5 minuts). I tot això, amb un marge d’error de 5 minuts.

Sembla lògic.

A aquest resultat hem d’afegir el temps d’accés (el trajecte des de casa fins a la parada). I també hem de tenir en compte el nombre de vehicles d’una línia que circula cada hora, dividint la freqüència de pas entre 60 minuts.

Quines altres conclusions assoleix el treball?

Una altra dada és que totes les rutes que combinen la línia d’autobusos de barri, la 13, la 23, i la 125 són les pitjors. Algunes podrien ser molts útils perquè tenen un recorregut bo i no superen l’hora, però com que la seva freqüència de pas és tan baixa no funcionen bé. És difícil agafar-les. Si realment es vol treure més partit a aquestes línies s’hauria de millorar la freqüència de pas.

I del metro què?

El meu treball està centrat en les rutes d’aquestes cinc universitats i en aquest sentit el metro beneficiarà tots els estudiants que vagin cap a la Diagonal, perquè aquesta és una línia vertical. Haurà gent que treballi, estudiï o visqui per aquella zona i segur li anirà molt bé. Una altra cosa és que les expectatives que hi havia al barri sobre el metro no s’han complert, donat que tots esperàvem que ens connectés amb el centre de la ciutat de forma directa, sobretot després de tants anys esperant.

Gairebé 50 anys.

Quan van començar les obres, el 2004, jo tenia 4 anys. Es podria dir que gairebé hem crescut juntes, les obres i jo (riu). És clar que tampoc es pot dir que sigui un metro inútil, perquè es podrà fer transbord amb altres línies, serà més una qüestió d’on vulguem anar.

Domínguez conversa amb la periodista Yohany Limpias. Foto: Rafel Vidal

Què li va motivar a fer aquest treball? Ha tingut influència el fet que sigui veïna?

Sóc una usuària habitual del transport públic. Volia fer alguna cosa per donar més veu a la reivindicació veïnal, però també hi té a veure una experiència personal.

Expliqui…

Fa dos anys vaig anar a fer un Campus Junior a la facultat de dret de la Pompeu Fabra durant una setmana i la meva experiència va ser que cada dia havia de sortir més aviat per aconseguir arribar a l’hora. Llavors agafava la H16 i després la L1, però fos com fos sempre arribava tard.  Llavors vaig voler esbrinar si a tothom tenia les mateixes dificultats.

Quan vaig veure el treball vaig imaginar una aspirant a enginyera. Per què ha escollit Dret?

Quan tenia 10 anys vaig patir assetjament escolar, físic i verbal perquè tenia una mica de sobrepès. Això em va marcar. D’altra banda, sempre m’ha agradat defensar causes en les que crec amb passió o a les persones que ho passen malament.

Com estudiant de l’IES Montjuïc, què els diria als pares que porten els fills a estudiar fora del barri?

Que el problema no és el centre sinó l’estudiant. Si vols estudiar, ho faràs allà on sigui.

Què destacaria en positiu del barri?

La gent. És molt diversa i n’hi ha de tota mena i això enriqueix a tothom moltíssim.

I de negatiu?

La imatge que es té del barri des de fora. Encara és molt negativa.

¿Quina mirada té de futur?

M’agradaria acabar els estudis i poder dedicar-me a allò pel que m’he format. Vull tenir casa meva i una família. No vull arribar als 35 anys i encara ser a casa dels pares. I potser és massa somiar, però vull ser la presidenta del país.

Li ho dic al meu pare… un dia seré la Presidenta de Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

 

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada