La Marina crida: “No volem violadors ni aquí ni enlloc”

La manifestació va ser convocada en rebuig a la sentència de La Manada i d’un intent de violació a la Marina.

Centenars de persones van concentrar-se dijous, 28 de juny, a la plaça Marina contra la sentència judicial del cas La manada, enrabiats i alhora espantats amb la notícia de l’intent de violació registrat el cap de setmana de la revetlla de Sant Joan al barri, quan van intentar violar una veïna al Passeig de la Zona Franca.  Joves, adults, gent gran, homes, dones, la canalla… tothom s’hi va sumar. La preocupació era comuna: “No es pot tolerar com si res que les dones no se sentin segures enlloc i que la justícia no els doni cap garantia”.

 

La indignació social pels casos de violació múltiple, dels quals la Manada és el més mediàtic, però no l’únic, i  que continuen succeint, ha generat una percepció en la ciutadania que la justícia és “inútil” i “lleugera” amb qui hauria de jutjar amb severitat, i que no respon als principis de justícia i de sentit comú “mínims” que se li suposen i se li reclamen.  Aquestes eren les conclusions transversals dels manifestants consultats ahir per la Marina.

Encara que no hi ha xifres oficials de la quantitat d’assistents a la manifestació, va ser nombrosa. Va destacar sobretot la presència dels més joves: “Estic en contra de tot el que està passant, en sento preocupada i insegura i per això he vingut”, deia la Marina, una noia de 12 anys. En la mateixa línia es manifestava la Paula, de 15 anys: “Estem fartes dels violadors, no tenim per què sentir-nos insegures i cal que sortim al carrer a dir-ho”.

De la mateixa manera hi havien joves que es van sentir apel·lats a pronunciar-se: “sóc home i no m’agrada que les dones se sentin insegures o intimidades. És indigne el que van sentenciar els jutges”, manifestava l’Eleazar, de 19 anys i membre del CDR de Sants. Tanmateix, en Fidel, també de 19 anys, qüestionava el sentit comú de la decisió judicial amb la Manada: “Si un violador veu que les seves accions no tenen cap conseqüència per què hauria de deixar de fer-ho?, dubto molt que una persona així pugui rehabilitar-se només en un any”, concloïa.

A l’altra banda generacional, entre la gent més gran, la percepció i les opinions no eren gaire diferents: “A mi és difícil que em violin, però tinc netes i besnétes. És una vergonya que els jutges deixin en llibertat a aquests delinqüents”, deia la Maria Ortega, de 82 anys. I l’Abdó Florencio, de 62 i membre de la Coordinadora d’Associacions de  Veïns i Comerciants de la Marina, coincidia: “És molt preocupant el que està passant, que certament no és nou però per fi es comença a fer públic i intolerable, hem de fer costat en allò que puguem i reclamar una millor justícia”. Així mateix, la Neus Borell, també veïna, manifestava: “Un no és no i no hi ha més. No cal dir ni argumentar res més. És preocupant que les lleis siguin masclistes”. A un segon pla, també va ser-hi la consellera Esther Pérez, que valorava la convocatòria de manera molt positiva.

Les dones que encapçalaven la manifestació, totes representats d’entitats i associacions del barri eren unànimes en el sentir que “no es pot tolerar aquesta cultura de la violació instal·lada a tots els estaments de la societat  i encara més als llocs de poder, on es veu la justícia patriarcal d’aquest país”. La Dori Garcia, de la Unió d’Entitats; l’Anabel Montón, de Feministes de la Zona Franca; la Vanesa i la Lucía, del Centre Cultural Estrelles Altes; i la Rosa i la Carolina, de l’Associació de Veïns de la Vinya,  portaven la pancarta, seguides per centenars i centenars de veïns i veïnes al crit de “no volem violadors ni a la Marina ni enlloc”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada