S’ha acabat el lila

A la foto, Marta Burgalés, una de les responsables, conjuntament Xènia Morgado, de donar el taller, mostra alguns del fulls que es van fer servir pel exercici.

El titular i la foto principal d’aquest article il·lustren el que es va viure durant el taller que el divendres, 09 de març, es va realitzar a Can Clos, organitzar per l’Associació de veïns. Hi va haver una xerrada on es va debatre sobre els rols que homes i dones tenim a la societat.”Va ser un taller enriquidor perquè hi ha dones de diverses generacions i això fa que n’aprenguem més” deia una veïna en acabar l’acte. I precisament això és el que es va veure reflectit en les dinàmiques que van fer la Xeila i la Martha, ambdues responsables de la xerrada.

Veïnes que van participar del taller.

El primer exercici va ser tot un desafiament pels que s’enroquen i creuen que no cal fer més discursos ni lluites feministes. Consistia a marcar amb petits pòstits de colors un full on s’indicava qui feia cada tasca a casa seva. Les tradicionals: rentar la roba, fer el menjar, netejar la casa, fer les compres. Els colors indicaven si era l’home (verd), la dona (lila), els fills (taronja), els avis (groc) o algú altre (blau). Si era compartida s’havia de marcar totes dues. Resultat majoritari: es va acabar el lila. Un reflex de que qui carrega amb la feina domèstica avui dia, encara són les dones.

Malgrat això, no tots van ser així; va haver-hi fulls on es visualitzava la tasca compartida amb la parella o els fills, però no era la tendència. Poden els homes i les dones fer les mateixes tasques?, va ser una altra pregunta que va donar peu a debat. La majoria es va posicionar en el sí, però també va haver-hi una mitja dotzena de veïnes que creien que els oficis on hi ha massa pes eren més adequats pels homes.

Durant del debat.

El més interessant de tota la xerrada és que van acabar convençudes dels arguments de la resta de veïnes. La majoria tenia clar que homes i dones poden fer les mateixes tasques i treballs. Aquest grup va fer veritables esforços per fer entendre l’altre grup, que no es tracta de diferències físiques sinó de l’educació masclista rebuda durant molt de temps. “Està demostrat que podem fer qualsevol cosa” van argumentar explicant les seves vivències personals.

Va ser una experiència que constata que en el tema de l’educació per a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones tots els esforços encara són insuficients. Que sense la gent del carrer i la pedagogia a escala de veïnatge és difícil avançar. Al barri, amb els veïns del costat, és on ens n’adonem d’on som en realitat. Val la pena ser-hi. Prendre apunts i escoltar. “Ens han convençut” van dir finalment les veïnes que no tenien massa clar que totes les dones poguessin assumir qualsevol tasca que volguessin. Va ser una fantàstica manera d’acabar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.