Avui, La Sala Pepita Casanelles va acollir les quintes jornades de tardor de la TIAF amb diversos tallers simultanis on es va reflexionar sobre la participació i la igualtat en la infància i la adolescència.
Aquesta inciativa busca aconseguir un treball en xarxa de totes les intitucions que fan la seva tasca al territori. La jornada es realitza fa quatre cinc anys amb el suport de la Llei de barris i amb l’objectiu d’aconseguir un treball comunitari en xarxa, que permeti major incidència en diversos temes.
Abaix, una forma de valoració del treball que es ve realitzant des dels mateixos responsables del projecte , que també va ser publicat al suplement TIAF Info al Diari La Marina.
TIAF: 5 anys plantant
Podríem parlar de les múltiples activitats de promoció, prevenció, protecció i participació que hem realitzat al llarg d’aquests anys: Jornades, Plenaris monogràfics, Tallers per a famílies, Suplements al diari La Marina, reunions de coordinació entre serveis, creació de propostes de millora pel benestar de infants, joves i famílies, la web, enquestes, etc. Hem fet molt feina aquesta primers anys , i volem continuar treballant pel territori per tal de millorar el benestar de la nostra comunitat.
Però més que un inventari de tot el fet, potser un conte podria explicar mes gràficament el que som:
En un oasi es trobava el vell Elihau, al costat d’unes palmeres. El seu veí Hakim, un ric mercader, es va aturar a l’oasi a abeurar els seus camells i va veure a l’Elihau suant, mentre cavava.
- Que sembres aquí?
- Dàtils- va respondre l’Elihau mentre assenyalava les palmeres.
- Dàtils!!- va repetir el recent arribat tancant els ulls com si escoltés ximpleries.- La calor t’ha fet malbé el cervell, estimat amic. Vine i deixa el que estiguis fent, anirem a beure una copa de licor.
- No, haig d’acabar de sembrar. Després si vols beurem.
- Digues, quants anys tens?
- No ho sé, potser 80. Però, això que importa?
- Amic, els datilers triguen més de 50 anys en créixer i només després de ser palmeres adultes estan en condicions de donar fruits. Si visquessis molts anys… però no podràs recollir els fruits del que plantis avui.
- Mira Hakim, vaig menjar els dàtils que altres van plantar. Jo sembro avui per tal que altres puguin menjar demà els dàtils que planto avui…i encara que només sigui recordant els que altres van fer… val la pena acabar la meva feina.
- M’has donat una gran llicó Elihau, deixa’m que et pagui amb monedes aquesta ensenyança- i dient això en Hakim es va posar la mà a la butxaca.
- T’agreixo les monedes amic. Però ja veus, a vegades passa això: tu em pronostiques que no arribaria a recollir el que sembrés. Semblava cert, però encara que no he acabat de plantar i ja tinc una bossa de monedes i la gratificació d’un amic.
- La teva saviesa em deixa parat. Aquesta és la segona gran lliçó que em dónes avui i potser més important que la primera. Deixa’m que pagui també ara amb més monedes.
- I altres vegades passant aquestes coses. Vaig sembrar per poder recollir i abans d’acabar ja he recol·lectat dos cops.
- Prou, no parlis més. Si segueixes ensenyant-me coses tinc por que no m’arribi tota la meva fortuna per pagar-te..
Gràcies a tots i totes que han col·laborat i participat ens aquests primers anys.
