XAVIER SANZ |
Final de curs amb moltes, moltíssimes assignatures pendents pel setembre. Com a societat hem passat un any escolar ple de dubtes i envoltats dels pitjors auguris pel futur. Desconfiança en la classe dirigent, la corrupció en el centre de la vida pública, pobresa, crisi social latent i, la pitjor de les sensacions, poques perspectives de futur, per ser precisos, pocs relats ilusionats i que aportin esperances.
Però estem en un vaixell del qual no podem baixar-nos. No és possible fer, com deia l'humorista; “aturar el món per baixar…”, per tant cal posar-se a treballar i aprofitar el període de vacances -qui el tingui- per carregar piles i tornar al setembre convençuts que ens en podem sortir però que ningú vindrà a treuren's les castanyes del foc, com sempre ens ho haurem de fer sols.
Hi ha molta gent que val la pena que lluita cada dia i protagonitza històries i projectes que, no obriran cap telenoticies però omplen de sentit aquestes frases tant recurrents del valor de la gent de la ciutadania anònima. Una gran veritat que cal reivindicar en temps combulsos on el protagonisme als mitjans se l'emportent alguns personatges i alguns valors que no ens representen.
