Salvador García (Salva): “Hauríem de recuperar una sortida al mar pel barri”

 

76 anys, casat i jubilat. Va ser tècnic d’una fàbrica de paviments especials. 3 fills, 1 filla i nèts. 

Salva, com li agrada que li diguin, és un activista de tradicions populars i un promotor innat de la cultura. Té un plantejament crític sobre el què passa al barri. Espontani, inquiet i qüestionador. Fa, diu i viu com pensa. Parlem durant una bona estona a la que és casa seva. Els estudis de la Marina FM. De la cultura que és la seva passió, però també d’altres temes en els quals Salva s’adentra com qui té ganes de dir la seva.

 

És de Cases Barates, com es diu al barri.

No, jo vaig nèixer a Mare de Déu de Port, 128.

Però sempre explica anècdotes d’allà.

Sí, perquè quan tenia 13 anys va morir la meva àvia i vam haver de fer-nos càrrec d’una lleteria que deixava a Cases Barates. Jo dormia allà fins que amb 16 anys la meva tieta em va dir que no estava bé que dormís i em despullés amb la verge davant.

…?

La verge del Carme, la de les Cases Barates. La vam comprar entre tots els del barri. I va resultar que la guardava la meva tieta a la habitació que jo dormia.

Cases Barates té una relació d’amor-odi amb Paco Candel. Quina va ser la seva relació amb ell?

Vivia davant de casa seva, però no estàvem al mateix grup. Amb en Candel em passa una cosa, a mi i a tot el barri. Vaig aprendre la importància de la seva literatura  participant en la ràdio i en altres projectes però al seu moment no el vam saber valorar.

Però vostè va ser una de les persones que va impulsar que la Biblioteca actual porti el seu nom

Sí, i també el concurs de relats Francesc Candel. El vam començar quatre senyors: Juan Antonio Reyes, Josep Vicenç, Julio Baños i jo. La biblioteca es deia Mediterrània i volíem que es digués Francesc Candel per a fer-li un homenatge.

Què recorda d’aquesta experiència?

Que hi va venir el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i més de 500 persones, moltes d’elles amb càrrecs importants. Hi havia representació de tots els partits polítics de l’època. Vam rebre un telegrama d’en Paco Rabal, felicitant-lo. Allà vaig ser conscient de qui era Paco Candel i de la importància del seu treball.

Com valora On la ciutat canvia el seu nom, el llibre que narra vivències de les Cases Barates?

Al començament m’ho vaig prendre malament. Crec que no s’han d’explicar les febleses dels altres quan no expliques les teves. I en Candel en tenia moltes, com tothom, de les que mai no en va parlar. Però després em vaig adonar que va anar bé pel barri, perquè el va situar al mapa de Barcelona i el va fer conegut.

Ha impulsat diverses iniciatives culturals al barri.

Sempre m’ha agradat promocionar l’associacionisme. El meu pare va ser el fundador de la Joia de Montjuïc, i molt temps després, jo també vaig ser-ne el president. Vaig proposar incorporar dones a l’entitat, perquè fins aleshores gairebé totes les corals estaven conformades per homes. La junta no em va donar suport i vaig decidir renunciar-hi.

Coherent.

Després vaig formar el grup Folk Montjuïc. Érem pocs i funcionava molt bé, també vam crear un grup d’havaneres.

D’allà va néixer La Nit d’Havaneres a la Font Màgica de Montjuïc.

Va començar a La Bàscula. La idea era bona i es va aconseguir portar-la a Montjuïc. Però crec que el grup Folk, pel seu gènere, ha d’obrir-se més espai al Poble Espanyol.

Ara participa d’un altre grup d’havaneres.

La idea és passar-ho bé entre companys. Fa poc vam estar a la Bella Lola i va ser preciós. Això no es paga amb diners, 500 o 600 euros. La majoria de cantades són benèfiques.

També forma part d’un grup de poesies.

Sí, Montjuïc Poètic, que abans es reunia a Magòria. Ha esdevingut el Montjuïc Poètic del nostre barri.  No som una entitat formalitzada, però tots donem el millor de nosaltres.

Els vostres actes són dels més concorreguts.

Quan donem suport a un acte fora del barri, només assisteixen dotze o quinze persones. No són capaços de fer el que nosaltres aconseguim aquí. Això em fa molta il·lusió.

Parlant d’un altre tema, com valora el suport a la cultura al barri?

És que no hi ha hagut ni hi ha ara. No només en la cultura. Tu creus que hi ha dret que ens traguessin la platja? Som un barri que ha ajudat molt al creixement de Barcelona, però no en tenim cap compensació.

… sembla ser una sensació estesa al barri.

No és possible que no hagi la capacitat de negociar amb les empreses que vénen per al Mobile per tal que contractin veïns. En canvi, tot el rebuig d’altres barris ho porten aquí: les autoescoles, la incineradora, la presó, la gossera municipal i un llarg etcètera.

Tornem a la cultura.

Fins ara no ha estat possible l’hotel d’entitats que van prometre fa molts anys. Hi ha entitats culturals que desapareixeran perquè no les ajuden.

Però es treballa en un projecte que les aculli als locals del carrer Química.

No ho sé. Ho desconec. Però tenim el Sot del Migdia que seria un escenari per fer coses impressionants, un amfiteatre  sensacional. Però no hi ha manera, perquè el fan servir per guardar els camions de la fira.

Hi ha un pla de barri amb 12 milions que té com un dels seus eixos la inversió en cultura.

No he vist res, jo. També és cert que amb els anys perds les ganes de reunir-te amb l’ajuntament perquè sempre acaba en un no-res. No ens ha afavorit en res i as vegades penso que ni tan sols són conscient de la nostra existència.

 

No es talla, vostè.

No, perquè sempre hem fet les coses al marge d’ells.

De vegades és bo que les associaciacions del barri madurin per si mateixes.

No ho nego pas. Sempre he pensat que si tenim poc és perquè ens ho mereixem, tenim el barri que mereixem perquè cadascú arregla la seva jardinera i no li importa la resta. Va sent hora que la gent jove lideri.

Es parla molt dels joves, però la veritat és que no se’ls veu a les activitats ni a les associacions del barri en el seu conjunt.

L’última mobilització de Can Farrero n’és un exemple. La va impulsar un veí forjat en la lluita, però la va liderar un grup de gent jove. Crec que aquest és el camí. El nostre paper és orientar i deixar pas a una altra generació. I si no la volen assumir, que es mengin el que els vingui.

Quina és la seva relació amb la política?

Mai he militat en cap partit polític perquè no m’agrada que em diguin el que he de dir, quan penso una altra cosa. Estimo a persones que estan involucrades quan treballen per fer un bé. He vist que moltes coses no depenen d’ells, normalment és algú més amunt qui decideix.

És independentista?

No. Crec que des dels dos bàndols ens parlen d’independència per distreure’ns mentre roben. Però si he d’escollir, em quedo amb els d’aquí. En canvi, sí crec que el barri hauria d’esdevenir un nou districte. Per a Barcelona fins ara només som un traster útil. No pintem res.

Una mica radical el seu plantejament.

Quan vam començar a proposar que aquest barri es digués la Marina molts van dir “sobre el meu cadàver”. Doncs es van morir i el barri es diu així.

… Una paradoxa per cert perquè el barri no té sortida al mar.

És injust. S’ha de recuperar el Passeig de la Zona Franca com un veritable passeig que acabi amb una sortida al mar. Tot és possible quan hi ha convicció i gent amb impuls. Per això necessitem decidir sobre els nostres pressupostos. Insisteixo en que hauríem de plantejar-nos esdevenir un nou districte.

….També és soci fundador d’aquesta casa, la Marina, l’associació de mitjans de comunicació del barri.

Si, amb el programa Arrels tots els divendres. Conec les dificultats amb què breguem. Són moltes. Portem 30 anys i tenim el projecte viu. Ja en fem massa.

Avui dia, tot es mou a la nostra Catalunya. Com s’ha manegat amb el tema identitari?

Els meus fills es van criar a una escola on es parlava el català i parlen el castellà perfectament. No és veritat que s’adoctrina en una direcció determinada, al contrari, la majoria som xarnegos, els nostres pares o avis vénen de fora i això mai ha estat cap problema.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.